diumenge, 31 d’octubre de 2010

Mus d'escalivada

És una mús que tant la podeu servir freda com entrant com calenta com a plat principal o acompanyament.  Queda molt bona amb anxoves, o amb una salsa de pesto o una vinagreta de salsa de soja.  Nosaltres, avui, l'hem menjada com a entrant, amb l'amanida, i estava molt bona.





UTENSILIS:

  • Un bol
  • Una olla
  • Un batedor
  • Un motllo per fer bany maria
  • Safata per posar l'aigua del bany maria
INGREDIENTS:
  • 4 Albergínies
  • 6 Pebrots vermells
  • 2 Cebes mitjanes
  • 125 cc de crema de llet (per cuina, no pas la de postres)
  • 200 cc de llet
  • 4 ous
  • sal
  • pebre
  • mantega
PROCEDIMENT:
  1. Escalivem les verdures.  Quan els traiem del forn, els emboliquem amb paper de diari i esperem que s'hagin refredat prou com per pelar-ho amb les mans.  Guardem l'aigua de l'escalivada a part.
  2. Tallem les verdures petites i les posem dins del motllo que hem untat amb mantega.  Hi afegim la crema de llet.
  3. Batem lleugerament els ous dins del bol. Ho salpebrem.
  4. Posem la llet a bullir i hi afegim els ous batuts.
  5. Quan la llet arranca el bull, l'aboquem dins del motllo i ho barregem tot amb una espàtula perquè quedi tot ben repartit.
  6. Ho posem al forn al bany maria durant unes dues horetes.
  7. Ho deixem refredar i, un cop fred, ho podem desenmotllar.
CLICADA D'ULL --> Amb l'aigua de les verdures en podem fer una salsa, amb l'ajut de mantega i una mica d'oli d'oliva.  Piquem un all i el posem a sofregir en una paella amb l'oli i la mantega.  Hi posem l'aigua de les verdures i, quan arranqui el bull, hi podem afegir una miqueta de Maizena.  Si no voleu afegir-hi Maizena o farina, podeu guardar un dels pebrots escalivats i, un cop tingueu la salsa ben calenta, ho passeu tot pel minipimer i el pebrot mateix donarà la consistència d'una salsa cremosa.

BON PROFIT!

dissabte, 30 d’octubre de 2010

Panellets... (que no heu de fer!)

PANELLETS ACABATS DE FER

QUIN DESASTRE!  Amb tota la il·lusió del món, fa 24 hores vaig preparar la massa per a panellets i avui m'he aixecat expressament a les 7 del matí per fer-los i fornar-los i poder-los dur a les amistats "culinàries".  I quin drama!  L'aspecte és d'allò més insòlit, el gust, això sí, BONÍSSIM...  Bé, de fet, aquests sí que podem dir que són ben bé fets a casa, amb les mans, i que no els he comprat a cap pastisseria perquè no són aptes per a la venda.  Un cop enfornats, han perdut volum i més aviat semblen mini torrons de panellets.  Però bé, de ben segur que per postres estaran bons.  Crec que el problema ha estat l'excés d'humitat dins la massa.

UTENSILIS:

  • 1 Bol
  • 1 Batedor
  • 1 Colador
LA MASSA A LA NEVERA
INGREDIENTS:
  • 1 Kg de sucre
  • 1 kg d'ametlla en pols
  • 200 cl d'aigua
  • 500 grams de monianto bullit
  • Rovells d'ou
  • Pinyons
PROCEDIMENT:
  1. Netegem el moniato i el tallem a trossets i el posem a bullir.  Un cop estigui ben tou, el colem i esperem que estigui ben fred.
  2. En un bol, barregem tots els ingredients.
  3. Deixem reposar la massa durant 24 hores a la nevera
  4. L'endemà, en fem boletes i les passem pel rovell d'ou batut i hi enganxem els pinyons
  5. Ho posem al forn a 200ºC i quan els pinyons han quedat torradets, ja els podem retirar
CLICADA D'ULL --> Em ve de gust posar una recepta que no ha funcionat perquè així ja sabré què no he de fer cap altre Tots Sants.  

MOLTA SORT ALS ALTRES QUE ESTEU FENT PANELLETS

dijous, 28 d’octubre de 2010

PER TOTS SANTS!


A CATALUNYA, PER TOTS SANTS, ES MENGEN CASTANYES I PANELLETS.

A CATALUNYA, NO SE CELEBRA EL HALLOWEEN... BÉ, ALMENYS QUAN JO ERA PETIT, NO!

EM SEMBLA QUE VE D'AQUELL PAÍS QUE EN DIUEN U.S.A., NO?

Truita de patates, ceba i...

TRUITA DE PATATES, CEBA I...
QUIN TÒPIC!  QUE POC ORIGINAL!  Bé, sí, és un d'aquells tòpics que, malgrat tot el colesterol que arriba a portar, paga la pena menjar-ne dos cops al mes.

De totes maneres, la meva truita de patates i ceba porta un ingredient secret que no l'he posat en el títol, haureu d'anar llegint la recepta per esbrinar quin és:






UTENSILIS:

  • Bol
  • Batedor
  • Pelador de patates
  • Ganivet
  • Paella
  • Escorredora
  • Topí
INGREDIENTS:
  •  3 ous
  • 1 ceba grossa
  • 4 patates
  • 4 grans d'alls
  • sal
  • oli de girasol
  • oli d'oliva
  • un pot de LLÀGRIMES DE TARONJA AMB CAFÈ de EL REBOST DE L'EMPORDANET
  • aigua
PROCEDIMENT:
  1. Pelem les patates (a mi m'agraden amb pell.  Per als qui us agradin així, renteu-les bé) i les tallem a làmines d'un gruix de dit petit i tallem cada làmina en quatre, que quedin grossetes.
  2. Posem les patates a "potxar" amb abundant oli de girasol.
  3. Mentre, pelem la ceba i la tallem a làmines d'un gruix de paper de fumar.  Netegem els alls i els tallem a trossos grollers.  Ho posem tot a la paella on farem la truita i ho potxem tot amb oli d'oliva.  Poseu-hi MOLTA sal.
  4. Mentre, batem els ous com si féssim un pastís en el bol.   Els ous han de créixer fins triplicar el seu volum inicial.  Mentre batem, hi afegim un dit d'aigua per evitar que se'ns cremi la truita i es faci més a poc a poc.  
  5. Posem el topinet amb un dit molt i molt petit d'aigua i hi aboquem tot el pot de Llàgrimes de Taronja amb Cafè.  Ho posem a foc ben dolç i ho barregem com si féssim una crema catalana.  Quan estigui ben liquat, ho tirem a 4.
  6. La ceba i les patates les haurem posat a escórrer perquè perdin el seu oli.
  7. Escalfem oli d'oliva a la paella.
  8. Barregem 6 amb 4 que quedi tot ben repartit
  9. Quan l'oli estigui ben calent, abaixem el foc i hi aboquem 8.
  10. FER LA TRUITA DE PATATES COM SEMPRE HO FEU.  A mi m'agraden baboses, però aquesta us quedarà força compacta.
CLICADA D'ULL --> Si voleu fer un pastís de truites, una manera fàcil, original i que dóna gustos nous als paladars més exigents és ajuntar una truita amb una altra amb Llàgrimes de EL REBOST DE L'EMPORDANET.  Us recomano la de Taronja amb Cafè, però també la de Violetes i la de Mango.  Són tres tipus de llàgrimes que casen molt bé amb segons quines truites.

BONA TRUITADA I BON PROFIT!

dimarts, 26 d’octubre de 2010

Un chutney de pinya amb prunes

EL CHUTNEY JA S'HA ESPESSEÏT

Aquest és el darrer exercici que hem fet amb els assistents dels tallers de conserves de L'Escala.  
Els Chutneys són un tipus de conserva del subcontinent indi.  Tot i així, degut també a l’època de la colònia britànica en el subcontinent, els chutneys es van popularitzar molt a la Gran Bretanya i sovint se’n confon l’origen.  Si bé la Gran Bretanya té una gran tradició melmeladera, s’han fet seu l’art culinari del chutney a Europa ja que els és molt més fàcil i barat que no pas fer una melmelada.  I això és perquè no s’usa llimona sinó que s’usa vinagre.

Així doncs, podem dir que un chutney és un agre-dolç.  El seu ús és més aviat per untar damunt d’un pa, per exemple, d’estil de l’orient mitjà o del subcontinent.  En principi, no és una conserva que usem per esmorzar. 

De fet, un chutney no és una melmelada, sinó una salsa.  I bé, podeu fer chutneys del que volgueu, sempre que barregeu una fruita amb ceba i espècies.

RECEPTA BASE:

500 gr. Prunes
500 gr. Pinya
TOT NETEJANT LA FRUITA
500 gr. Ceba de Figueres
200 gr. Tomàquet
2 “chiles”
50 gr. Gingebre
200 gr. De sucre moreno
1 c/c de sal
250 gr. De vinagre de poma
5 claus d’olor
2 c/c de cardamom o comí
2 c/c de canyella en pols
50 gr. De panses de Corint


Netegem les fruites i les tallem ben menudetes.  El “chile” també s’ha de picar ben petit.   La ceba cal tallar-la com si fos paper de fumar.   L’ordre que cal posar els ingredients a la cassola és el següent:

PINYA – SUCRE – esperem que es desfaci una mica
LA CEBA TALLADA BEN FINA
TOMÀQUET – PRUNES – que quedi tot ben quallat
PANSES – esperem que s’hagin inflat
LES ESPÈCIES
EL VINAGRE

Quan veiem que s’ha fet una pasta prou consistent, ja ho podem posar en pots i de cap per avall.  No cal esterilització ja que les espècies i el vinagre en fan de conservant.

CLICADA D'ULL --> A l'Índia es menja sobre el "chapati" -un pa pla que es fa en una paella, calent- o un naan -un plat que porta carn i verdures-.  Avui nosaltres l'hem menjat amb el cereal andí per excel·lència: la quinoa, que ens l'ha preparat una assistent al taller, amb verdures i carxofes.  El Chutney hi quedava deliciós!

BONA CUITA! I BON ACOMPANYAMENT!

dilluns, 25 d’octubre de 2010

Grisines

QUE BONS!
Aquests palets italians amb sèsam van molt bé per xucar en salses sòlides com el Guacamole.  Són molt fàcils de fer, i ràpids.
BOLA COMPACTA










UTENSILIS:

  • Tamissador
  • Forn
  • Bol
  • MASSA ESTIRADA
  • Corró
INGREDIENTS:
  • 500 g de farina 00
  • 15 g de sal
  • 30 g de llevat de parís
  • 270 cl d'aigua tèbia
  • 60 cl d'oli d'oliva
PROCEDIMENT:
  1. Tamissem la farina i la sal dins d'un bol
  2. A part, posem el llevat amb l'aigua i ho barregem fins que quedi d'un sol color
  3. Posem oli a 1
  4. Afegim 2 a 1
  5. Amassem bé fins que quedi una bola compacta i no se'ns enganxi a les mans
  6. Estirem la massa damunt d'una superfície amb una mica de farina
  7. Quan estigui ben estirada, l'untem amb oli d'oliva i la tapem amb film de cuina
  8. ABANS DE POSAR AL FORN
  9. Esperem una hora o que la massa hagi doblat el seu volum
Després d'aquesta hora:
  1. Precalentem el forn a 200ºC
  2. Tirem sèsam damunt la massa
  3. Tallem a trossos per fer cilindres d'uns 40 cms de llargada
Ho posem al forn a la part més alta.  Al cap d'uns 15 minuts, ho traiem del forn i els hi donem la volta.  Hem d'anar-ho fent així fins que ens quedin ben daurats.  Els Grisines són bons si són ben cruixents.

ACABATS DE SORTIR DEL FORN
CLICADA D'ULL --> Jo he fet els més tradicionals, però podeu inventar posant-hi flors, espècies, herbes...

Guacamole

ELS INGREDIENTS
Una altra vegada em trobo que demà tinc un sopar d'aquells de "traje", és a dir, que cadascú diu "yo me traje esto; yo me traje aquéllo".  I res, aquesta vegada he decidit fer un guacamole segons em va ensenyar una bona amiga, la Lola d'Ullastret, que el va aprendre a fer a Mèxic al llarg de la seva estada allà.

Queda molt be com a entrant d'aquells d'anar sucant a diferents salses.  Jo els portaré amb Grisines, que estic fent mentre escric aquest post.

Les mesures són a ull, per tant, que cadascú hi posi el que més li agradi.  Això sí, el gust de l'alvocat s'hi ha de sentir, no us passeu amb el picant ni amb la ceba!

UTENSILIS:

  • Un bol
  • Un batedor o una Thermomix
  • Un tapper
INGREDIENTS:
  • Alvocats
  • Ceba
  • All
  • Suc de lima o llimona
  • Sal
  • Coriandre
  • Tabasco
PROCEDIMENT:
  1. Separem les fulles del coriandre i en llancem els troncs.  Ho posem dins del pot del túrmix
  2. Netegem la ceba i, si és molt grossa, només n'utilitzem la meitat.  Ho posem a 1
  3. Pelem dos alls i els posem a 1
  4. Posem la sal a 1
  5. Posem el suc d'una lima o llimona a 1
  6. Posem el Tabasco a 1.  Ho triturem tot fins que quedi homogeni.
  7. Partim 4 alvocats per la meitat i posem la polpa a 1.  Guardem un pinyol a part
  8. Ho triturem amb la pasta de 6 fins que tot quedi ben homogeni.
  9. Ho posem dins una carmanyola i hi posem el pinyol -diuen que en conserva el color verd-.

GUACAMOLE ACABAT DE FER
CLICADA D'ULL --> Hi ha alguna versió que hi afegeix tomàquet, però la versió que us dono és molt més apetitosa.  Podeu decorar una taula amb bols petits amb 4 salses del món i que la gent vagi menjant.  Avui us passo la primera, la de Mèxic.  Altres setmanes us en passaré d'altres d'altres continents.

dissabte, 23 d’octubre de 2010

Pa de cereals fet a casa

PA ACABAT DE FER
Fer-se el pa un mateix té moltes avantatges:  no s'asseca; el podem tenir tota la setmana a la panera del pa; hi podem posar la quantitat de sal que nosaltres volguem; podem crear moltes fantasies; i sempre en podem tenir de congelat "per si de cas".

L'atzar ha volgut que, en deixar-me una màquina de fer pa, hagi tornat a amassar-me jo mateix el pa.  Pel que he pogut constatar, la màquina de fer pa pot ser un bon sistema per tenir pa "acabat de fer" cada dia, però algunes "tècniques" es perden.  Per a mi, la més important, és la d'amassar.

Treballar el pa a mà estem projectant la nostra energia i el nostre calor corporal a un ingredient que ens ve de la terra: el blat.  Sense cap pretensió d'entrar en el món holístic energètic i emocional, sóc del parer que, amb els mateixos ingredients, cada ú de nosaltres obtindrà un resultat diferent de la massa i del seu comportament en el forn.  

Per tant, si ens fem el pa nosaltres mateixos, és important dedicar temps a amassar i a tenir cura de la "bola" crua prèvia a la cocció.

Per aconseguir els ingredients, us recomano que aneu a ca'l flequer, al que tingueu més confiança, i li comenteu que voleu fer pa i que us ensenyi quines són les millors farines que li podeu comprar.  Jo vaig anar al de Sant Pere Pescador, en Jaume, i em va recomanar tres farines, amb les quals puc jugar:  farina de blat sense blanquejar 00; farina de blat 00 amb cereals incorporats; farina negra integral (en aquest cas, haureu de doblar la quantitat de llevat ja que les farines integrals no tenen tanta força; farina de força.  També aprofiteu per comprar llevat de parís, així ja el tindreu per si voleu fer coques, madalenes, pizzes, etc.  El llevat es pot guardar al congelador per a d'altres ocasions ja que les pastilles són de 500 grams.

UTENSILIS:
  • Un bol
  • Una safata de forn
  • Un forn
  • Una balança
  • Un tamissador
  • Un mesurador
INGREDIENTS:
  • 400 grs de farina de cereals
  • 50 grs de farina de blat no blanquejada 00
  • 50 grs de farina de força
  • 250 grs d'aigua
  • 20 cl d'oli d'oliva
  • 20 grs de sal
  • 15 grs de llevat de parís
  • 7 grs de sucre
PROCEDIMENT:


PANETS ESPERANT LA SEGONA LLEVA
  1. Barregem les tres farines i les tamissem dins del bol
  2. Escalfem l'aigua fins que arribi a 35ºC - 42ºC (la manera més fàcil és fer bullir la meitat de l'aigua i afegir-li l'altra meitat amb aigua freda de nevera)
  3. Esmicolem el llevat de parís i el posem a 2 tot barrejant-ho perquè aboserveixi tota l'aigua
  4. Posem la sal, el sucre i l'oli a 1.  Ho barregem amb la mà
  5. Ajuntem 3 i 4 i anem barrejant
  6. ARA ÉS EL MOMENT MÉS IMPORTANT:  AMASSAR.  Hem d'amassar durant una mitja horeta perquè tot el gluten quedi ben repartit.  No hem de clavar els dits a la massa, treballem sempre amb el palmell.  La manera més escaient és estirar la massa cap endavant amb la mà dreta (pels que som dretans) i amb l'esquerra ens ajudem per tornar-la a recollir i portar-la cap a nosaltres:  estirar endavant, tornar enrere.  D'aquesta manera, obtindreu una bola totalment homogènia, sense cap escletxa ni foradet.
  7. Untem la bola amb oli d'oliva i la posem en el bol.  Tapem el bol amb un drap de cuina i esperem unes 2-3 hores fins que la massa ha crescut el doble.
  8. Un cop passat aquest temps i que la massa ha crescut, tanquem la mà com si volguéssim donar un cop de puny a la massa i, amb suavitat, apretem la massa amb els nusos dels dits cap endins i tornem a amassar, de manera gentil, durant uns dos o tres minuts.
  9. Ara ja podem posar la massa en un motlle o fer-ne panets, o barretes.  Jo he optat per fer-ne panets.  Un cop hem fet els panets, el posem damunt la safata del forn, amb una mica de farina perquè no s'enganxi a la base, i ho tornem a tapar amb el drap i esperem uns 45 minuts perquè la massa torni a créixer.
  10. Precalentem el forn a 200ºC
  11. Quan la massa ha crescut per segona vegada i han passat els 45 minuts, ja ho podem posar al forn, a uns 190ºC, uns 35-40 minuts o fins que la cuina us faci olor a pa cuit.  Ho traiem del forn i ho deixem refredar a temperatura ambient.
CLICADA D'ULL -->  Pots afegir herbes, ceba, all, espècies, formatge, olives esmicolades... tot allò que t'abelleixi a la massa, en el punt 4.  Els millors restaurants es fan el pa ells mateixos.  Si mai aneu a un restaurant gastronòmic, demaneu les farines de què fan el seu pa.  Descobrireu un món ple de sensacions!

BONA MASSA, BONA CUITA I BONA SUCA-MULLA!

divendres, 22 d’octubre de 2010

Lo llibre del Coc

Lo llibre del Coc, més conegut per Llibre de Sent Soví, és un dels llibres de cuina més antics de tota la Corona d'Aragó.  Sembla ser que va ser escrit a la primera meitat del segle XIV, però la seva circulació no va ser "normal" fins ben entrat el segle XVI.  Aquesta edició és a cura de Joan Santanach i es basa en l'únic còdex que ha aguantat el pas del temps, el que hi ha guardat a la Biblioteca Històrica Universitària de València.

Si bé hi apareixen moltes salses, no apareix cap mena de conserva.  Per tant, per a aquesta època, caldrà que ens remetrem a Nostradamus.

Un llibre molt interessant que en el seu moment en què vaig estudiar Filologia Catalana a la UdG vaig passar per alt.

dijous, 21 d’octubre de 2010

Salsa de iogurt

SALSA DE IOGURT
Avui doble post.

Aquesta salsa és per acompanyar els falafels del post anterior:

INGREDIENTS:

  • Dos iogurts
  • 50 gr de cogombrets amb vinagre
  • 50 gr de tàperes en vinagre
  • 1/2 c/c pebre negre
  • 1 c/c de sal
  • 2 c/S d'oli de sèsam
PROCEDIMENT:
  1. Esmicolem els cogombrets i les tàperes
  2. Batem els iogurts, que quedin ben líquids
  3. Ajuntem 1 i 2
  4. Hi afegim pebre, sal i l'oli i ho barregem
Guardeu-ho a la nevera i en tindreu per forces dies.  També és bona per a les amanides.

CLICADA D'ULL --> Aquesta salsa de iogurt, afegint-hi una mica de vinagre de poma, queda molt bona en ple estiu en una amanida de tomàquet i cogombre.  Sobretot aquells dies que fa més calor!

Falafel a l'estil de Madràs

MINI CROQUETES DE FALAFEL
El plats orientals sempre són una bona opció si volem deleitar els nostres convidats, o bé si hem de dur alguna cosa per "picar" a casa d'algú o a una festa de "traje" (expressió mexicana que vol dir que cadascú porta un plat per a compartir, no pas que la gent vagi ben vestida).

Avui em plau fer croquetes de falafel a l'estil de Madràs.



UTENSILIS:

  • 3 bols
  • 1 Thermomix o un braç de túrmix
INGREDIENTS:
ELS INGREDIENTS
  • 250 grs. sigrons
  • 1 ceba petita
  • 3 dents d'all
  • coriandre fresc
  • julivert fresc
  • 1 c/c comí mòlt
  • 1 c/c canyella mòlta
  • 1 c/c pebre negre acabat de moldre
  • 1 c/c curry de Madràs
  • 1 c/c de "pimentón" picant
  • 1 c/c de llevat en pols
  • 1 c/c de sal
  • Oli girasol per fregir


LA MASSA PREPARADA
PROCEDIMENT:
  1. Posem els sigrons en remull durant 24 hores.
  2. L'endemà, escorrem els sigrons.
  3. Posem a la thermomix o en el got de moldre: les espècies, els alls, la ceba, el coriandre i el julivert i ho esmicolem tot fins que en quedi una pasta.
  4. Poc a poc afegim els sigrons a 3 fins que quedi una massa ben homogènia.
  5. Un cop tenim una massa homogènia, la posem en un bol i la deixem reposar unes horetes a la nevera.
  6. En fem croquetes o hamburgueses amb les mans i les fregim amb poc oli a temperatura mitjana, que no se'ns cremin.  Si ens en surten moltes, les podem congelar.
CLICADA D'ULL -->  Si ho serviu amb una salsa feta amb iogurt, ceba ben petita, cogombrets en vinagre, tàpares i un rajoliu d'oli de sèsam, està boníssim!

BONA MASSA I BON PROFIT!

dilluns, 18 d’octubre de 2010

Conserva d'albergínies de l'any 1843

Com ja he dit al post anterior, aquest 2010 ha estat prolífer d'albergínia i, des dels tallers de conserves, em denanen sovint com podem guardar les albergínies.  Com que estic recopilant documents antics de conserves, aquest és el primer que trobo, de l'any 1843, del llibre "La Cuynera catalana ó sia reglas utils, fácils, seguras y económicas per cuynar bé: escullidas dels Autors que millor han escrit sobre aquesta materia" de la imprempta de Valentí Torras de Barcelona.  Us transcric el text amb català vuitcentista, per fer-ho més "a l'antiga".  


Alverginias en sech y liquit
     Se escullirán las alverginias, que no sian del tot maduras, y mes aviat petitas que grossas, sels traurán la cua y espinas ó punxas, y lo bastonet intern, y se tirarán al aygua fresca, de esta se passarán á courer en altra, en la que bullirán fins à la proba de la agulla. Si fossen amargas, se passaràn en altra aygua fresca, y se hi dexaràn en infusió per lo espay de 24 horas, mudant la aygua de tres en tres horas peraque perdan la natural amargor; pero si son de qualitat dolsa, bastará passarlas per un parell de ayguadas frescas.
     Feta esta diligencia, se tirarà, per exêmple, la quantitat de una lliura de estas ab una lliura y un poch mes de sucre clarificat, en lo que se courá la materia del següent modo: lo primer dia á la llisa, es dir que prenent una mica de such entre los dits polser è index, al apartar estos de entre sí, se forma un filet, que luego se trenca quedant una goteta en lo cap del dit. Al segon dia al punt de perla, y al tercer al de ploma, ja explicat: observant que en cada un de estos punts, lo matex que en las demes fruytas, se trasladarán à una cassola de terrissa embarnissada, y luego se podrán posar en sech ó guardar en liquit.

CLICADA D'ULL --> Sabies que a la península es fan conserves des que els grecs van arribar a Empúries?

diumenge, 17 d’octubre de 2010

Llibrets d'albergínia vegeterians

LLIBRETS D'ALBERGÍNIA
Aquest any 2010 hi ha hagut excedent d'albergínies.  Atès el gust salat i la textura semblant al "suro" que fa que "xupi" tot el que posem al voltant seu, estem molt limitats a l'hora de guardar-lo.  Aquests llibrets d'albergínia funcionen com si fossin llibrets de llom i, un cop preparats, els podem congelar per anar-los menjant al llarg de l'hivern o en qualsevol moment de l'any.  Ben fregidets i amb una salsa de pebrot, per exemple, són boníssims!



UTENSILIS:

  • Pelador
  • Ratllador
  • Paella
  • Bols
  • Ganivet o Talla fiambres
  • Escuradents
INGREDIENTS PER A L'ALBERGÍNIA:
  • Albergínia
  • Ou
  • Farina
  • Pa ratllat
  • Oli de girasol
INGREDIENTS PER A LA FARÇA:
  • Ceba de Figueres
  • Una cabeça d'alls
  • Pastanaga
  • Pebrot Verd
  • Tomàquet
  • Formatge de fondre (Havarti, és molt bo)
  • Salmó fresc
  • Herbes de Provença
  • 2 Caienes
  • 1 Tassa cafè de conyac
  • 1/2 sobre de sucre (dels del cafè)
  • Sal
  • LA FARÇA S'ESTÀ FENT
  • Pebre
PROCEDIMENT PER FER LA FARÇA:
  1. Tallem la ceba ben prima, si ho podeu fer amb el talla fiambres millor.  La posem a fer amb oli de girasol.  Foc ben baix
  2. Mentre, tallem les pastanagues a rodanxes fines.  Quan la ceba ha quedat tova, afegim les pastanagues a 1
  3. Tallem el pebrot en quadrets petits.  Quan la pastanaga és tova, afegim el pebrot a 2
  4. Netegem el tomàquet i el tallem petit.  Quan el pebrot ja està tou, afegim el tomàquet a 3.  Hi posem, també, mig sobre -dels de cafè- de sucre.
  5. Quan el tomàquet s'ha integrat al sofregit, hi afegim la cabeça d'alls partida per la meitat.
  6. Quan veiem que el sofregit ens ha quedat homogeni, ho flambegem amb el conyac.
  7. Quan l'alcohol s'ha evaporat, afegim les espècies i esperem 5 minuts per apagar el foc.
  8. Ho passem tot per un túrmix deixant-ho groller.  No volem tenir un purè!
  9. Esqueixem el salmó fresc -l'hem de deixar cru!-
  10. FARÇA PASSADA PEL TÚRMIX
  11. Barregem el salmó amb la resta de la farça un cop ja l'hem passat pel túrmix.
I ara, preparem les albergínies:
        1. Tallem les albergínies a làmines suficientment gruixudes (4-5 mm) pensant que faran la funció de "llom" per fer-ne llibrets
        2. Les posem estirades en una safata i les salem ben salades perquè suïn una mica
        3. Al cap de 10 minuts, les esbandim ben esbandides i les eixuguem amb paper de cuina
        4. Aprofitem per trossejar el salmó com si fos bacallà esqueixat.
AMB LA SAL PER SUAR
PROCEDIMENT PER FARCIR:
CANELÓ DE FORMATGE
  1. Amb el talla fiambres, fem llesques primetes de formatge
  2. Posem farça damunt d'una llesca de formatge i l'enrotllem com si fos un caneló
  3. Posem aquest caneló entre dues làmines d'albergínia i les "segellem" pels costats i la part més arrodonida amb els escuradents.  No volem que, en fregir, el formatge i la farça se'n vagin de dins.
  4. Fem això amb totes les làmines d'albergínies.  Quan les tinguem segellades, les posem sobre paper de cuina perquè absorveixi tota l'aigua que va perdent.
PROCEDIMENT PER ARREBOSSAR


TOTES ARREBOSSADES



  1. Enfarinem bé els llibrets.  Els expolsem,
  2. Els passem per ou batut.  Cal deixar-lo ben banyat!  Ho escorreguem,
  3. Passar-ho per pa ratllat
  4. Ho fregim amb oli ben calent o bé els preparem per anar congelant.


CLICADA D'ULL --> És una bona manera perquè els menuts de la casa -que normalment no els agrada la verdura- es mengin un bon platàs de verdures amb peix!  La mateixa idea la podeu traslladar a l'arròs.  Feu la mateixa farça i bulliu arròs.  Ho barregeu tot i en feu hamburgueses.  De ben segur que s'ho mengen!

BON PROFIT!

dimecres, 13 d’octubre de 2010

Polenta

PASTÍS DE POLENTA GROGA ACABAT DE FER
La polenta és de la família del farro.  De fet, la polenta arriba a Espanya a través de Cristófor Colom.  El farro -provinent de la farina de blat però, també, de la família de les polentes- era el menjar de les legions romanes i van ser ells qui el van introduir a la península ibèrica.
De totes maneres, a Espanya se n'havia perdut el costum de menjar farro i polenta, tot i que gràcies a l'entrada de cuines vegeterianes i macrobiòtiques, la polenta torna a estar molt de moda.  Tanmateix, a Itàlia, sobretot al nord, els Alps, Suïssa i la regió dels Alps Marítims (Niça) no n'han perdut pas el costum, i la millor marca de polenta és la que ens arriba etiquetada des de Suïssa.  De polenta n'hi ha de tres tipus: la groga -feta amb farina de blat de moro-, la blanca  -feta amb farina de castanya-, i la fosca -feta de farina de fajol, típica de La Garrotxa-.  En aquest darrer cas, és des de finals de la dècada dels anys 80 del segle XX que els garrotxins en recuperen la seva tradició i, avui, és fàcil trobar fajol arreu.

I mireu si n'és de popular, la polenta, als Alps, que aquí teniu una cançó dedicada a la polenta, gairebé a ritme tirolès: http://www.youtube.com/watch?v=h1IIXsclrFw&feature=related

Avui, la polenta, la fem groga i per a acompanyar.  Jo hi he afegit: romaní, comí, barreja d'espècies calentes marroquines, pebre negre, pebre de caiena i gruyère.

UTENSILIS:

  • Mesurador o balança
  • Espàtula
  • Olla
  • Condiments
  • Motlle de fer pastissos
INGREDIENTS:
  • Polenta
  • Aigua
  • Sal
  • Tots els condiments que hi volgueu afegir.  Si hi afegiu algun tipus de formatge, que sigui acabat de ratllar.
PROCEDIMENT:
Primer cal decidir quanta polenta volem utilitzar, ja que l'aigua que hi hem de posar sempre ha de ser tres vegades el pes de la polenta.  Jo he decidit fer-ho amb 200 grams de polenta:
  1. 600 cls d'aigua, amb una mica de sal, el romaní i totes les espècies.  Posar a bullir a foc fort.
  2. Quan bulli, afegir-hi la polenta.  Ho deixem destapat i abaixem el foc.
  3. Esperem 3 minuts de rellotge!  Apaguem el foc i hi aboquem el formatge.
  4. Amb l'ajut de l'espàtula -o llengua-, ho aboquem al motlle de fer pastissos.  Ho estenem bé com si estiguéssim fent un pastís.
  5. Ho deixem refredar i, quan estigui a temperatura ambient, ho posem a la nevera.

La polenta es pot menjar acabada de fer, tot i que a mi m'agrada més a la planxa.  Quan en vulguem menjar, en tallem un tros en forma de triangle i, amb la planxa ben calenta, la couem com si estiguéssim fent carn a la planxa, que hi quedin les ratlles ben marcades.  També es pot fer fregit, aleshores talleu la polenta en forma de bastonets, com si fossin patates rosses gruixudes.  Ho amaniu amb oli d'oliva cru i us ho mengeu.  Aneu en compte, que atipa moltíssim.  Ho podeu menjar com a acompanyament o com a plat únic, però atès l'energia que aporta, és millor menjar-ho per dinar que per sopar.

A sudamèrica, la trobareu, sobretot, a països tropicals del continent americà, i de la selva amazònica.  Allà ho mengen ben fred, i també està boníssim!  Ah, i si hi poseu alfàbrega, és DELICIÓS!

CLICADA D'ULL --> La polenta és apta per a celíacs.  Així, podem usar-la per a rebossar, farcir, fer pastissos, com a envoltori de galetes salades.  Té una infinitat d'usos!  Descobriu-los i jugueu-hi, que a la cuina, d'això es tracta!

QUE APROFITI!

dimarts, 12 d’octubre de 2010

Madalenes!

MADALENES ACABADES DE FER
Ja fa un munt de temps que la gent em demana: "com les fas?".  I vé't aquí que aquest pont del Pilar estem fent una super dieta de madalenes!  Que bones que són!  I ràpides de fer i preparar!  Sucades amb el cafè amb llet del matí, com a postres del dinar, amb una mica de nata; a mitja tarda per matar el cuc... 
Ara ja podem pre-escalfar el forn a 200ºC.




UTENISILIS:

  • Balança
  • 3 bols
  • 1 espàtula per barrejar
  • Motlles de paper per fer madalenes
INGREDIENTS:
  • 200 gr sucre
  • 2 ous
  • 175 gr oli girasol
  • 175 gr llet sencera
  • 300 gr farina
  • un polsim de sal
  • 1 c/c llevat
  • OPCIONAL: ratlladura de llimona o oli essencial de llimona (a les herboristeries)
OMPLIR 3/4 PARTS DEL MOTLLE
PROCEDIMENT:
  1. En un bol hi barregem el sucre, els ous i la sal.  NO S'HA DE MUNTAR RES, NOMÉS BARREJAR!
  2. Afegim a 1 l'oli.  Barregem.
  3. Afegim a 2 la llet.  Barregem.
  4. En un segon bol, barregem farina amb el llevat.
  5. Ajuntem 4 a 3 a poc a poc i que quedi tot homogeni
Posem la massa en un ençat i omplim 3/4 parts els motllos de paper.  Els posem al forn a 180ºC, que la massa pugi a poc a poc i, en 35 minuts, ho podem retirar.
JA HAN CRESCUT A DINS DEL FORN, ARA CAL ESPERAR QUE QUEDIN ROSSES
Si les voleu fer de nous, xocolata, poma, préssec, maduixa, etc., només cal substituir la llimona pels altres ingredient.  En el cas de la fruita i els fruits secs, us quedarà millor, i la massa pujarà més homogèniament en el forn si els piqueu una mica al morter.  En el cas de la xocolata, la foneu al bany maria. 

CLICADA D'ULL --> A les zones rurals de l'Orient Llunyà no tenen forn.  Aquesta mateixa massa la fan coure en una olla de ferro i l'envolten de brasa durant unes 3 hores.  Són les millors madalenes que mai he menjat!

BONA CUITA!

dilluns, 11 d’octubre de 2010

L'arròs pilaf amb verdures, fruits secs i cúrcuma

EL PLAT A TAULA!
El Pilaf és un tipus de cocció típicament hindú, tot i que la podem trobar des de Romania i Bulgària cap a l'est del mapa.  És una cocció molt curta (uns 7 minuts per a una ració de dues persones), gustosa, aromàtica i exquisida.  Normalment es treballa amb arròs amb clova.  En aquest cas, deixeu l'arròs en remull unes 12 horetes.  Sinó, cal treballar-lo amb arròs Basmati o Tailandès.  En qualsevol cas, el gra d'arròs ha de ser prim i llarg.

L'arròs Pilaf es pot fer amb els ingredients que volgueu: amb carn, amb peix, amb verdures, amb fruites... això sí, tot tallat ben petit.  Avui, però, el fem amb verdures i fruits secs.  Al final, jo hi afegeixo formatge parmesà acabat de ratllar -perquè sóc un gran amant del formatge!-, i hi queda boníssim!
Tant va bé com a plat principal com per acompanyar una carn o un peix.

VERDURES SALTADES A LA PAELLA

INGREDIENTS:

  • Pebrot verd
  • Pebrot vermell
  • 2 dents d'all
  • 1/2 ceba de Figueres
  • 1/2 pastanaga
  • Un grapat de pinyons crús
  • Un grapat de blat de moro cruixent (quicos)
  • Un palmell de parmesà acabat de ratllar
  • Una cullerada de cafè d'oli d'oliva
  • Aigua
  • Sal
  • Cúrcuma
UTENSILIS:
  • Una paella de fer un ou ferrat
  • Un ganivet
  • Una fusta -la base on tallem les verdures-
PROCEDIMENT:
  1. Tallem totes les verdures a tallets petits, d'un mig centímetre
  2. Posem el rajolí d'oli a la paella i, quan està calent, i saltem (deixar-ho "al dente") per aquest ordre:
        1. La ceba
        2. L'all
        3. El pebrot vermell
        4. La pastanaga
        5. El pebrot verd
  3. Afegim els pinyons a 2
  4. Quan els pinyons han trencat el color, hi afegim l'arròs i ho salem (si ens ho mengem amb el blat de moro, com que ja és salat, hi posem molt poca sal)
  5. Quan l'arròs ha naquerat (ha mutat el color blanc pel nàquer), hi posem aigua a temperatura ambient tres vegades el volum que ocupa la part sòlida que tenim a la paella, a foc fort
  6. Quan arranca el bull, hi afegim la cúrcuma i baixem el foc al mínim. Ho tapem
  7. Quan l'arròs ja s'ha begut tota l'aigua, apaguem el foc i ho deixem madurar uns 3-5 minuts
  8. OPCIONAL: Quan apaguem el foc, hi podem afegir el parmesà, SENSE BARREJAR, ho barregem quan ho posem al plat.
AIGUA 3 VEGADES EL VOLUM DEL SÒLID
I ara ja podem emplatar.  Al final de tot, abans de portar el plat a taula, hi podem afegir el blat de moro cruixent, sencer o passat pel morter. A mi, personalment, m'agrada sencer. I també el parmesà, si no l'hi hem tirat abans.  

CLICADA D'ULL --> La Cúrcuma és una de les espècies que s'usa més a l'Índia per elaborar curris.  El mot CURRY ve de la llengua Tamil (del sud de la Índia) i descriu qualsevol plat d'estofat acompanyat amb arròs.  Erròniament, la gran part dels occidentals té la idea que el curri és una barreja d'espècies picants.  I no forçosament ha de ser així.  
Un curri pot portar dues espècies o fins a 10 (un dia us explicaré quin significat sagrat té el número 10 en el pensament de la vida en els països de l'Orient i el subcontinent Indi).  És evident que sempre hi pot caure una espècie picant.  Les espècies més usades per elaborar curris a casa són: el bitxo, l'alfàbrega, la matafoluga borda, el safrà, la canyella, el cardamom, la ceba seca, l'api, el coriandre, el comí, la cúrcuma, el fenogrec,  el gingebre, la mostassa en gra, la nou moscada, el pebre de caiena, el pebre, el tamarinde, el clau d'olor, el fonoll i la fulla del curri (arbre).  
Avui, però, el mengem amb cúrcuma per les seves propietats medicinals: neteja de fetge, fa baixar el colesterol, és un gran portador de vitamina E i un gran antioxidant.  A la Índia i en gairebé tots els països orientals, la cúrcuma s'usa per curar refredats, curar la grip, les infeccions i les diarrees.  I si mai ens fem un tall a la cuina, el netegem bé amb aigua i sabó i hi posem cúrcuma com a antibiòtic, desinfectant i barrera de microbis externs.

BON PROFIT!

Patates rosses

PATATES ROSSES DAMUNT DE PAPER DE CUINA
A nosaltres ens agrada anomenar-les així: PATATES ROSSES... El català, en aquest sentit, hi ha volgut veure una mica de sensualitat... Ja sabem que les rosses sempre han cridat més l'atenció que les morenes, segurament degut a les primeres turistes nòrdiques que ens arribaven a les platges de la Costa Brava a finals dels anys '50 i ens ensenyaven alguna cosa més que les de la terra.  En qualsevol cas, no conec cap llengua que les anomeni així, gairebé totes les anomenen PATATES FREGIDES, en fracès "des frites" i en anglès "French Fries"... tot i que els americans, arran de la política anti productes francesos, van passar-les a anomenar "French Lies" (mentides franceses).

Bo, en qualsevol cas, crec que és una expressió que la llengua catalana hauria de mantenir i no manllevar una traducció literal d'altres llengües.


PATATES PUTXADES I SALADES REFREDANT-SE
I sí, de tant en tant, unes bones patates rosses es posen d'allò més bé.  A més, les podem començar a "putxar" (deixar-les com bullides) a qualsevol hora i guardar-les en un bol ja salades.  Quan estan ben fredes, se'ls dóna una altra cocció i és aleshores quan queden rosses: cruixents per fora i toves per dins.  Si no us agraden molt els fregits, podeu fer el primer pas, el del putxat, i llavors, sense afegir-hi oli, les poseu al forn una mitja horeta a 200ºC.  Quedaran igual de rosses, cruixents i toves per dins, però sense tant d'oli.
El secret està en deixar refredar les patates putxades.


CLICADA D'ULL --> Renteu bé les patates i no les peleu.  La pela de la patata hi dóna molt més gust.  Les que hem putxat les podem usar per fer-ne una truita.  En aquest cas, us recomano que a l'oli de la paella per fer-ne la truita hi afegiu 3 o 4 alls picats, i que sigui oli d'oliva.  Quan els alls estan a punt de trencar el color, afegiu-hi els ous batuts amb les patates a dins.  Afegiu-hi una miqueta d'aigua, així no se us cremarà!  Ah, i si enlloc d'aigua hi poseu una tassa de cafè petita, la truita surt EXQUISIDA!

BON PROFIT!

diumenge, 10 d’octubre de 2010

La coca de... llimona

Avui, que plou tant i comença a fer fresca, s'hi està d'allò més bé amb el forn encès, al recer de la cuina.  I com que encenem el forn, farem una coca.  Avui la fem de llimona.  És la més popular, la que es fa amb iogurt de llimona, però jo substitueixo el iogurt per nata líquida de postres, la que porta un 35% de greix.
Les mesures que usem es basen en la quantitat de nata líquida.  Així, si agafeu un got curull de nata, les proporcions seran sempre les del got.  El meu got és de 200 ml.  Mentre preparem els ingredients, posem el forn a 250ºC perquè estigui ben calent.
Aquesta recepta la podeu fer amb tot el que vulgueu: llimona, nous, xocolata, maduixes... Només cal substituir la ratlladura de llimona per trossets de xocolats, o de maduixes, o de préssec.  A més, si voleu, hi podeu afegir 75 cl amb el licor que tingui el gust a allò que esteu elaborant.

INGREDIENTS:

  • 1 mesura de nata líquida 35%
  • 3 ous
  • 3 mesures de farina
  • 2 mesures de sucre
  • 1/2 mesura d'oli de girasol
  • 2 llimones ratllades
  • 1 cullera cafè de llevat
  • 1 polsim de sal 
  • 1 dit petit d'aigua
UTENSILIS:
  • 1 batedor
  • 2 bols
  • 1 tamissador
  • 1 forn
  • 1 motlle per fer la coca
PROCEDIMENT:
  1. Semimuntem la nata en un bol
  2. En un altre bol, muntem els ous fins a obtenir-ne tres vegades el seu volum
  3. Afegim, en forma de neu, des del tamissador, la farina a 2
  4. Un cop incorporada tota la farina, afegim l'oli a 3 i la ratlladura de la llimona
  5. Afegim el sucre a 4
  6. Poc a poc, i introduint-hi aire, afegim l'1 a 5
  7. Si no usem un motlle de silicona, amb el mateix oli de girasol untem tot el motlle
  8. Afegim el llevat i el polsim de sal i el dit d'aigua a 6 tot continuant batent un o dos minuts, perquè quedi tot integrat i homogeni
  9. Aboquem 8 al motlle
  10. Ho posem tot al forn a 200ºC.  
  11. Esperem 45 minuts i ja està fet
Per saber si ja està feta, tenim dues maneres.  O bé obrim el forn i amb una agulla de fer mitja punxem la coca i, si no s'hi enganxa la massa crua, vol dir que ja està feta.  O bé, la segona manera és per als que tenim bon nas.  Quan la cuina fa olor de coca acabada de fer, ja la podem treure del forn.  
A l'hivern la podem treure al jardí i en 15 minuts se'ns ha refredat i la podem menjar de seguida -aneu amb compte amb els gossos i els gats-.  


ANEU EN COMPTE AMB LES TEMPERATURES I ELS TEMPS DE COCCIÓ.  CADA FORN TÉ LA SEVA PRÒPIA PERSONALITAT!

CLICADA D'ULL --> INTEGRAR-HI AIGUA ÉS OPCIONAL.  L'AVANTATGE ÉS QUE NO SE'NS CREMARÀ I SORTIRÀ UNA COCA "HUMIDA" QUE PODREM DEIXAR A L'EXTERIOR SENSE TAPAR I NO HAVER-LA DE GUARDAR A LA NEVERA.  ENCARA QUE FACI TRAMUNTANA, MAI SE'NS QUEDARÀ SECA!

PER NO LLANÇAR LES LLIMONES, EN PODEU FER SUC I EL PODEU TENIR GUARDAT EN UN POT TANCAT A LA NEVERA (màxim 7 dies) I US POT SERVIR PER AMANIR O BÉ PER BARREJAR-HO AMB UNA INFUSIÓ DE FARIGOLA PER NETEJAR LA GOLA EN CAS DE TENIR-LA ARROVELLADA.

BONA CUITA I BON PROFIT!

dissabte, 9 d’octubre de 2010

Nostradamus a la cuina

PREFACI AL SEGON VOLUM DE CONFITURES
Des de ja fa uns sis mesos, en Manu i jo hem estat buscant a llibreters de vell de Barcelona i a través d'internet, el llibre dell tractat de les confitures del metge i farmacèutic provençal  Nostradamus.

Aquest matí, anant a la feina, em trobo una capsa embolicada devant la porta.  Una vegada més, sense remitent. Impacient, només d'entrar l'obro i em trobo aquesta meravella.

Quina felicitat hem tingut!  El que més ens ha xocat és el que el mestre Nostradamus escriu en el prefaci del llibre i que, tradueixo literalment: "...per a satisfer el voler i l'efecte de diversos personatges gentils, fins i tot als de sexe femení, que contínuament tenen ganes de saber i entendre coses novedoses, i tenir el seu gabinet curull de diverses classes de confitures...".  Us transcrivim el text original més avall, abans de la clicada d'ull.


El que m'ha cridat més l'atenció és que durant els segles XV i XVII, la cuina -segurament entesa com "alquímia", fóra cosa d'homes!  (ho dic pel comentari que fa en dir fins i tot als de sexe femení.


En qualsevol cas, agraeixo vivament qui me l'hagi fet arribar!  MOLTES MOLTES GRÀCIES!


Per cert, Nostradamus considera la cuina com un laboratori alquímic.  A través d'una melmelada podem aconseguir un remei casolà per guarir algunes malalties.  Ell, però, no fa la diferència entre melmelada i confitura, i ja a la seva època diferencia dos tipus de sucres: el que coneixem avui en dia i que era molt i molt car, o bé la mel, més usual al segle XVI.


Text de Nostradamus: "...Pour satisfaire au uouloir et affection de plusieurs gêtilz personnaiges, mesmes au sexe feminin, qui continuellement est cupide de sauoir et entendre choses de nouuelleté, et tenir leur cabinet pourueu de plusieurs sortes de confitures..."


CLICADA D'ULL -->  Des de El Rebost de l'Empordanet estem recopilant textos antics i testimonis vius de personatges que ronden els 70-80 anys que encara fan conserves que ja feien les seves àvies.  Per a nosaltres, el fet de mantenir-se la tradició a casa nostra, és molt important.  Per a nosaltres, el fet de fer conserves tal com es feien 150 anys enrere, al segle XVIII, ens acosta a la realitat de la nostra història cultural que, recordem, és hereva de la saviesa quotidiana dels grecs i romans que van desembarcar a L'Escala - Empúries.

divendres, 8 d’octubre de 2010

Germinat d'userda (alfals)

Germinadora
Ara que el temps està canviant tant i, gairebé a mitjans d'octubre, encara estem patint temperatures de xafogor i d'estiuet, és un bon moment per fer-vos els vostres GERMINATS.

Aquesta setmana ha tocat la userda (o alfals al sud de Catalunya).  En trobareu totes les propietats al link que he posat adjunt.

Us ho podeu menjar cru, amb l'amanida o com a acompanyament d'un segon plat, o bé fer-ne suc amb una liquadora de germinats.  En aquest cas, cal que espereu que creixi uns 25 cms.


2 dies germinant
3 dies germinant
5 dies germinant



En un tapper amb paper de cuina
Ben tapat sense humitejar-lo

Un cop ja ha ben germinat, ho posem en un tapper, amb paper de cuina a sota i ho tapem bé.  No cal humitejar el paper ja que el germinat conté molta aigua.  Ho tapem bé i ho guardem a la nevera.

Al següent link hi trobareu molta informació: http://www.enbuenasmanso.com/articulos/muestra.asp?art=794

CLICADA D'ULL -->  En els germinats, la vida hi és present en tota la seva força.  Els germinats són rics en substàncies de gran valor biològic, d'energia YIN.  Tenen les mateixes propietats medicinals de la planta, però multiplicat per 100.  Estimulen els procesos digestius, regeneren la flora intestinal, són antioxidants, depuratius i remineralitzants.  tots aquells que teniu problemes de digestió, començar un àpat amb germinats us farà una digestió més agradable i tranquil·la.

BON PROFIT!

Sense additius ni conservants

La societat del benestar i el gran consumisme que "patim" a occident, fa que ens preocupem molt pel que mengem.  I això està bé.  Però sovint arriba que, de la preocupació, passem a l'obsessió, i això ens emmalalteix.

La iatrogènesi  -qualsevol alteració maligna de l’estat del pacient provocada pel mateix metge, medicaments o la ingesta de medecina “preventiva”- dóna suport a l’eslògan publicitari que dóna títol a l’escrit d’avui.  És a dir, la iatrogènesi es dóna en l'obsessió de malalties que encara no existeixen en el nostre organisme però que tenim grans probabilitats de tenir-les perquè ens ve de família o de l'entorn: seria el cas del colesterol.  Ha tingut el seu màxim exponent en la faula de la Grip A al llarg de l'hivern 2009-10.

Personalment, quan veig un producte que posa “SENSE ADDITIUS NI CONSERVANTS”,  en llegeixo l’etiqueta.  Només de llegir-la em vénen caquetes...

Sabem, realment, què són els additius i els conservants?  La informació que ens arriba és sempre molt negativa, però no cal ser tan radicals.  Gairebé tots els productes NECESSITEN additius i conservants per allargar-los-hi la vida.  Altrament, la nostra societat del benestar i de tenir-ho tot a l’abast, s’enderrocaria.

Un additiu és una substància que, sense haver de ser un aliment per ella tota sola, ni posseir cap mena de valor nutritiu, s’agrega intencionadament a un aliment o beguda amb la finalitat de modificar les seves característiques organolèptiques o facilitar el procés d’elaboració o conservació. 

Un conservant, tal com diu la mateixa paraula, és allò que s’afegeix als aliments o begudes per allargar-los-hi la vida o per conservar-los en un recipient que, de manera natural, no s’hi troba.  Dels tarongers, no en pengen tetrapacks de suc de taronja.  Els conservants, a més, es troben dins del grup dels additius.

Quan manipulem un aliment i el volem fer en conserva, d’una manera conscient li estem allargant la vida a aquell aliment: una melmelada, una salaó, un encurtit... Per tant, encara que ho estiguem fent de manera MOLT NATURAL, estem usant additius.

Posem per cas una melmelada.  En principi, la qualitat alimentària de les melmelades exigeix que la fruita estigui prou “gelatinitzada” i que contingui sucre.  Per tant, si bullim fruita amb sucre i l’hi deixem el temps suficient, al final ens agafa textura de melmelada.  

Tanmateix, allargar molt les coccions fa que perdem propietats gustatives i nutritives.  És aleshores quan hi afegim additius:  pectina de poma –que la trobem a la poma i a la pela de la llimona-, i l’àcid cítric –que l’aconseguim amb el suc de llimona-.  Aquest darrer, a més de fer-nos de conservant del producte, ens manté el color.  Si a la melmelada l'hi afegeixo un polsim de pebre, estic usant un potenciador del gust, considerat també additiu; i, si a més, l'hi afegeixo una branca de canyella, d’aquest additiu se’n diu aromatitzant.

Per tant, on vull arribar és que no tot és negre o blanc.  És evident que hi ha additius que són del tot naturals i, sovint, innocus a la salut, mentre que n’hi ha d’altres –la minoria-, que poden ser dolents.

Per tenir bona informació dels additius, us proposo aquest link on trobareu tots els números E permesos a la C.E.E.: http://www.food-info.net/es/index.htm

Per saber més sobre additius i les histories que s’han muntat al voltant d’ells, podeu veure: http://www.aditivosalimentarios.com/ i també http://milksci.unizar.es/adit/aditivos.html


CLICADA D’ULL à Sabeu que una nou moscada pot ser letal si ens la mengem sencera?  Quan ratllem nou moscada, estem usant un additiu aromatitzant.  Usat en petita quantitat és bo per a la salut i per al gust.  La ingesta d’una nou sencera, ens pot matar.  I el mateix passa amb el llorer, una gran quantitat de llorer en infusió, ens pot perjudicar la vida!  Doncs ara, pensem una mica si paga la pena comprar aliments SENSE ADDITIUS NI CONSERVANTS.

BONA MEDITACIÓ!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...