dilluns, 18 d’octubre de 2010

Conserva d'albergínies de l'any 1843

Com ja he dit al post anterior, aquest 2010 ha estat prolífer d'albergínia i, des dels tallers de conserves, em denanen sovint com podem guardar les albergínies.  Com que estic recopilant documents antics de conserves, aquest és el primer que trobo, de l'any 1843, del llibre "La Cuynera catalana ó sia reglas utils, fácils, seguras y económicas per cuynar bé: escullidas dels Autors que millor han escrit sobre aquesta materia" de la imprempta de Valentí Torras de Barcelona.  Us transcric el text amb català vuitcentista, per fer-ho més "a l'antiga".  


Alverginias en sech y liquit
     Se escullirán las alverginias, que no sian del tot maduras, y mes aviat petitas que grossas, sels traurán la cua y espinas ó punxas, y lo bastonet intern, y se tirarán al aygua fresca, de esta se passarán á courer en altra, en la que bullirán fins à la proba de la agulla. Si fossen amargas, se passaràn en altra aygua fresca, y se hi dexaràn en infusió per lo espay de 24 horas, mudant la aygua de tres en tres horas peraque perdan la natural amargor; pero si son de qualitat dolsa, bastará passarlas per un parell de ayguadas frescas.
     Feta esta diligencia, se tirarà, per exêmple, la quantitat de una lliura de estas ab una lliura y un poch mes de sucre clarificat, en lo que se courá la materia del següent modo: lo primer dia á la llisa, es dir que prenent una mica de such entre los dits polser è index, al apartar estos de entre sí, se forma un filet, que luego se trenca quedant una goteta en lo cap del dit. Al segon dia al punt de perla, y al tercer al de ploma, ja explicat: observant que en cada un de estos punts, lo matex que en las demes fruytas, se trasladarán à una cassola de terrissa embarnissada, y luego se podrán posar en sech ó guardar en liquit.

CLICADA D'ULL --> Sabies que a la península es fan conserves des que els grecs van arribar a Empúries?

4 comentaris:

  1. Entiendes bien lo que dice? Algún rato de estos voy a poner en catalán actual las 6 clases de azúcares que se conocieron a partir de 1600. En 1500, Nostradamus todavía hacía las conservas con miel. El azúcar era un ingrediente CARÍSIMO y no todo el mundo tenía acceso a él. Necesitáis ayuda?

    ResponElimina
  2. wow, quin document, que interessant!
    fa gràcia llegir el català "antic"

    ResponElimina
  3. Gràcies Laura,

    Estic recopilant receptes de conserves, de les més antigues, per fer-ne un document per donar a conèixer l'antigor de les conserves que encara avui estem fent. I com que aquest estiu ha estat prolífer amb verdures, la gent no sap què fer de l'albergínia!

    ResponElimina

Gràcies per haver-me llegit. Digues-me alguna cosa!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...