dilluns, 11 d’octubre de 2010

L'arròs pilaf amb verdures, fruits secs i cúrcuma

EL PLAT A TAULA!
El Pilaf és un tipus de cocció típicament hindú, tot i que la podem trobar des de Romania i Bulgària cap a l'est del mapa.  És una cocció molt curta (uns 7 minuts per a una ració de dues persones), gustosa, aromàtica i exquisida.  Normalment es treballa amb arròs amb clova.  En aquest cas, deixeu l'arròs en remull unes 12 horetes.  Sinó, cal treballar-lo amb arròs Basmati o Tailandès.  En qualsevol cas, el gra d'arròs ha de ser prim i llarg.

L'arròs Pilaf es pot fer amb els ingredients que volgueu: amb carn, amb peix, amb verdures, amb fruites... això sí, tot tallat ben petit.  Avui, però, el fem amb verdures i fruits secs.  Al final, jo hi afegeixo formatge parmesà acabat de ratllar -perquè sóc un gran amant del formatge!-, i hi queda boníssim!
Tant va bé com a plat principal com per acompanyar una carn o un peix.

VERDURES SALTADES A LA PAELLA

INGREDIENTS:

  • Pebrot verd
  • Pebrot vermell
  • 2 dents d'all
  • 1/2 ceba de Figueres
  • 1/2 pastanaga
  • Un grapat de pinyons crús
  • Un grapat de blat de moro cruixent (quicos)
  • Un palmell de parmesà acabat de ratllar
  • Una cullerada de cafè d'oli d'oliva
  • Aigua
  • Sal
  • Cúrcuma
UTENSILIS:
  • Una paella de fer un ou ferrat
  • Un ganivet
  • Una fusta -la base on tallem les verdures-
PROCEDIMENT:
  1. Tallem totes les verdures a tallets petits, d'un mig centímetre
  2. Posem el rajolí d'oli a la paella i, quan està calent, i saltem (deixar-ho "al dente") per aquest ordre:
        1. La ceba
        2. L'all
        3. El pebrot vermell
        4. La pastanaga
        5. El pebrot verd
  3. Afegim els pinyons a 2
  4. Quan els pinyons han trencat el color, hi afegim l'arròs i ho salem (si ens ho mengem amb el blat de moro, com que ja és salat, hi posem molt poca sal)
  5. Quan l'arròs ha naquerat (ha mutat el color blanc pel nàquer), hi posem aigua a temperatura ambient tres vegades el volum que ocupa la part sòlida que tenim a la paella, a foc fort
  6. Quan arranca el bull, hi afegim la cúrcuma i baixem el foc al mínim. Ho tapem
  7. Quan l'arròs ja s'ha begut tota l'aigua, apaguem el foc i ho deixem madurar uns 3-5 minuts
  8. OPCIONAL: Quan apaguem el foc, hi podem afegir el parmesà, SENSE BARREJAR, ho barregem quan ho posem al plat.
AIGUA 3 VEGADES EL VOLUM DEL SÒLID
I ara ja podem emplatar.  Al final de tot, abans de portar el plat a taula, hi podem afegir el blat de moro cruixent, sencer o passat pel morter. A mi, personalment, m'agrada sencer. I també el parmesà, si no l'hi hem tirat abans.  

CLICADA D'ULL --> La Cúrcuma és una de les espècies que s'usa més a l'Índia per elaborar curris.  El mot CURRY ve de la llengua Tamil (del sud de la Índia) i descriu qualsevol plat d'estofat acompanyat amb arròs.  Erròniament, la gran part dels occidentals té la idea que el curri és una barreja d'espècies picants.  I no forçosament ha de ser així.  
Un curri pot portar dues espècies o fins a 10 (un dia us explicaré quin significat sagrat té el número 10 en el pensament de la vida en els països de l'Orient i el subcontinent Indi).  És evident que sempre hi pot caure una espècie picant.  Les espècies més usades per elaborar curris a casa són: el bitxo, l'alfàbrega, la matafoluga borda, el safrà, la canyella, el cardamom, la ceba seca, l'api, el coriandre, el comí, la cúrcuma, el fenogrec,  el gingebre, la mostassa en gra, la nou moscada, el pebre de caiena, el pebre, el tamarinde, el clau d'olor, el fonoll i la fulla del curri (arbre).  
Avui, però, el mengem amb cúrcuma per les seves propietats medicinals: neteja de fetge, fa baixar el colesterol, és un gran portador de vitamina E i un gran antioxidant.  A la Índia i en gairebé tots els països orientals, la cúrcuma s'usa per curar refredats, curar la grip, les infeccions i les diarrees.  I si mai ens fem un tall a la cuina, el netegem bé amb aigua i sabó i hi posem cúrcuma com a antibiòtic, desinfectant i barrera de microbis externs.

BON PROFIT!

1 comentari:

  1. FE D'ERRADA -->

    Quan parlo del "curri fet a casa" em referia a les espècies que més s'usen a la Índia per fer curri i que, evidentment, també trobem aquí a casa nostra i que ens és fàcil d'elaborar-nos-lo per nosaltres mateixos. Normalment es guarden bé, i els podem fer con si fossin conserves!

    ResponElimina

Gràcies per haver-me llegit. Digues-me alguna cosa!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...