dissabte, 9 d’octubre de 2010

Nostradamus a la cuina

PREFACI AL SEGON VOLUM DE CONFITURES
Des de ja fa uns sis mesos, en Manu i jo hem estat buscant a llibreters de vell de Barcelona i a través d'internet, el llibre dell tractat de les confitures del metge i farmacèutic provençal  Nostradamus.

Aquest matí, anant a la feina, em trobo una capsa embolicada devant la porta.  Una vegada més, sense remitent. Impacient, només d'entrar l'obro i em trobo aquesta meravella.

Quina felicitat hem tingut!  El que més ens ha xocat és el que el mestre Nostradamus escriu en el prefaci del llibre i que, tradueixo literalment: "...per a satisfer el voler i l'efecte de diversos personatges gentils, fins i tot als de sexe femení, que contínuament tenen ganes de saber i entendre coses novedoses, i tenir el seu gabinet curull de diverses classes de confitures...".  Us transcrivim el text original més avall, abans de la clicada d'ull.


El que m'ha cridat més l'atenció és que durant els segles XV i XVII, la cuina -segurament entesa com "alquímia", fóra cosa d'homes!  (ho dic pel comentari que fa en dir fins i tot als de sexe femení.


En qualsevol cas, agraeixo vivament qui me l'hagi fet arribar!  MOLTES MOLTES GRÀCIES!


Per cert, Nostradamus considera la cuina com un laboratori alquímic.  A través d'una melmelada podem aconseguir un remei casolà per guarir algunes malalties.  Ell, però, no fa la diferència entre melmelada i confitura, i ja a la seva època diferencia dos tipus de sucres: el que coneixem avui en dia i que era molt i molt car, o bé la mel, més usual al segle XVI.


Text de Nostradamus: "...Pour satisfaire au uouloir et affection de plusieurs gêtilz personnaiges, mesmes au sexe feminin, qui continuellement est cupide de sauoir et entendre choses de nouuelleté, et tenir leur cabinet pourueu de plusieurs sortes de confitures..."


CLICADA D'ULL -->  Des de El Rebost de l'Empordanet estem recopilant textos antics i testimonis vius de personatges que ronden els 70-80 anys que encara fan conserves que ja feien les seves àvies.  Per a nosaltres, el fet de mantenir-se la tradició a casa nostra, és molt important.  Per a nosaltres, el fet de fer conserves tal com es feien 150 anys enrere, al segle XVIII, ens acosta a la realitat de la nostra història cultural que, recordem, és hereva de la saviesa quotidiana dels grecs i romans que van desembarcar a L'Escala - Empúries.

3 comentaris:

  1. si algún dia vaig als Encants a Barcelona,et miro si veig algo OK.

    ResponElimina
  2. qué interessant Manu, qualsevol cosa que trobi...per a tu, m'agrada la iniciativa! tinc un llibre de cuina, editat per el British Museum, en receptes molt antigues, miraré que en diu i un altre de cuina monástica que també recull receptes antigues! petonets als dos.

    ResponElimina

Gràcies per haver-me llegit. Digues-me alguna cosa!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...