dimecres, 13 d’octubre de 2010

Polenta

PASTÍS DE POLENTA GROGA ACABAT DE FER
La polenta és de la família del farro.  De fet, la polenta arriba a Espanya a través de Cristófor Colom.  El farro -provinent de la farina de blat però, també, de la família de les polentes- era el menjar de les legions romanes i van ser ells qui el van introduir a la península ibèrica.
De totes maneres, a Espanya se n'havia perdut el costum de menjar farro i polenta, tot i que gràcies a l'entrada de cuines vegeterianes i macrobiòtiques, la polenta torna a estar molt de moda.  Tanmateix, a Itàlia, sobretot al nord, els Alps, Suïssa i la regió dels Alps Marítims (Niça) no n'han perdut pas el costum, i la millor marca de polenta és la que ens arriba etiquetada des de Suïssa.  De polenta n'hi ha de tres tipus: la groga -feta amb farina de blat de moro-, la blanca  -feta amb farina de castanya-, i la fosca -feta de farina de fajol, típica de La Garrotxa-.  En aquest darrer cas, és des de finals de la dècada dels anys 80 del segle XX que els garrotxins en recuperen la seva tradició i, avui, és fàcil trobar fajol arreu.

I mireu si n'és de popular, la polenta, als Alps, que aquí teniu una cançó dedicada a la polenta, gairebé a ritme tirolès: http://www.youtube.com/watch?v=h1IIXsclrFw&feature=related

Avui, la polenta, la fem groga i per a acompanyar.  Jo hi he afegit: romaní, comí, barreja d'espècies calentes marroquines, pebre negre, pebre de caiena i gruyère.

UTENSILIS:

  • Mesurador o balança
  • Espàtula
  • Olla
  • Condiments
  • Motlle de fer pastissos
INGREDIENTS:
  • Polenta
  • Aigua
  • Sal
  • Tots els condiments que hi volgueu afegir.  Si hi afegiu algun tipus de formatge, que sigui acabat de ratllar.
PROCEDIMENT:
Primer cal decidir quanta polenta volem utilitzar, ja que l'aigua que hi hem de posar sempre ha de ser tres vegades el pes de la polenta.  Jo he decidit fer-ho amb 200 grams de polenta:
  1. 600 cls d'aigua, amb una mica de sal, el romaní i totes les espècies.  Posar a bullir a foc fort.
  2. Quan bulli, afegir-hi la polenta.  Ho deixem destapat i abaixem el foc.
  3. Esperem 3 minuts de rellotge!  Apaguem el foc i hi aboquem el formatge.
  4. Amb l'ajut de l'espàtula -o llengua-, ho aboquem al motlle de fer pastissos.  Ho estenem bé com si estiguéssim fent un pastís.
  5. Ho deixem refredar i, quan estigui a temperatura ambient, ho posem a la nevera.

La polenta es pot menjar acabada de fer, tot i que a mi m'agrada més a la planxa.  Quan en vulguem menjar, en tallem un tros en forma de triangle i, amb la planxa ben calenta, la couem com si estiguéssim fent carn a la planxa, que hi quedin les ratlles ben marcades.  També es pot fer fregit, aleshores talleu la polenta en forma de bastonets, com si fossin patates rosses gruixudes.  Ho amaniu amb oli d'oliva cru i us ho mengeu.  Aneu en compte, que atipa moltíssim.  Ho podeu menjar com a acompanyament o com a plat únic, però atès l'energia que aporta, és millor menjar-ho per dinar que per sopar.

A sudamèrica, la trobareu, sobretot, a països tropicals del continent americà, i de la selva amazònica.  Allà ho mengen ben fred, i també està boníssim!  Ah, i si hi poseu alfàbrega, és DELICIÓS!

CLICADA D'ULL --> La polenta és apta per a celíacs.  Així, podem usar-la per a rebossar, farcir, fer pastissos, com a envoltori de galetes salades.  Té una infinitat d'usos!  Descobriu-los i jugueu-hi, que a la cuina, d'això es tracta!

QUE APROFITI!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per haver-me llegit. Digues-me alguna cosa!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...