diumenge, 5 de desembre de 2010

Quan l'ostra esdevé perla

UNA OSTRA DINS D'UNA
CLOSCA DE LLÀGRIMES
DE MANGO DE EL REBOST
DE L'EMPORDANET
Vaig acabar el mes de novembre molt bé.  El dia 30, a mig matí, em va arribar un paquet a nom meu.  Era un detall que em feien els meus companys d'Imperia Foie Gras.  Tres llaunes d'ostres fumades en oli.  Quina delícia!  I avui, com que estic molt ociós, les he provades.  La veritat, totes soles estan per morir-s'hi.  Un gust subtil a fumat, amb forta personalitat de l'ostra i un retrogust d'oli d'oliva.  He pensat, però, que per fer un post sobre aquesta meravella del mar no s'hi valia en només el fet d'obrir la llauna i abocar-les sobre un plat amb palillus clavats!  No, no, no... Calia trencar-s'hi una miqueta el cap.
LA SAL, UNA ALTRA
MERAVELLA DEL SUD


El divendres, a Deltebre, vaig comprar Flor de Sal del Delta, de diversos tipus.  Ja tinc dos ingredients, nord i sud maridats novament.  Però me'n faltava un. I vés per on que, estranyament, obro la nevera i m'hi trobo les Llàgrimes de Mango de El Rebost de l'Empordanet(r) que algun convidat d'estiu no es va acabar.  I així, més que mai, nord i sud s'han de retrobar en un sol plat.
LA CAPSA AMB ELS PETITS GRANS
TRESORS, DELICADESA DE
IMPERIA FOIE GRAS
D'aquesta manera, doncs, he volgut imitar el que vaig posar en el post de Fantasies de El Rebost de l'Empordanet.  


INGREDIENTS:

  • Ostres fumades d'Imperia Foie Gras
  • Sal Flor del Delta amb espècies.
  • Llàgrimes de Mango de El Rebost de l'Empordanet(r)
  • Aigua
PROCEDIMENT:
  1. En un tupinet, hi posem un cul d'aigua per barrejar-hi les llàgrimes de Mango.  D'aigua, la justa perquè el sucre de les llàgrimes no s'engaxi en escalfar-ho.  Ho posem al foc com si féssim una crema, a foc lent i sense parar de remenar.  No deixeu bullir, sinó se us trencarà la gelatina! 
  2. Un cop fosa les llàgrimes, omplim mig motllo i el posem al congelador.
  3. Al cap d'una estona, quan ja s'ha solidificat una mica però encara és prou tou, hi posem l'ostra i acabem d'omplir el motllo amb les llàgrimes que encara estan foses en el tupí.
  4. Ho posem a congelar uns 20 minuts, just perquè se'ns qualli.
  5. Ho traiem del motllo i ho posem a la nevera.
  6. En posar-ho al plat, desfem una mica la forma del motllo de la gelatina.  En aquest cas, a mi m'ha vingut bé de simular les arrugues de la closca de les ostres.
L'OSTRA DINS DE LA LLAUNA

CLICADA D'ULL --> Jo ho he posat sobre un llit de pebrot escalivat.  La barreja entre l'escalivat, la dolçor de les llàgrimes i l'ostra n'ha resultat un gust excepcional.

BON PROFIT!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per haver-me llegit. Digues-me alguna cosa!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...