dimarts, 7 de desembre de 2010

Una melmelada... D'Estil. Quan la cuina té un procés intel·lectual i literari.

LA MELMELADA D'ESTIL QUE
ES VA REGALAR ALS HONORATS
Sí, aquesta melmelada que us presento avui porta el nom D'Estil.  I és que D'Estil és una revista de les comarques gironines que honora el seu nom en edició, maquetació, fotografia, textos, cap falta d'ortografia ni de sintaxi -molt difícil, avui en dia!-.  Breu, una revista a l'alçada de moltes publicacions amb un rigor acadèmic al darrera.

Em sembla molt que va ser el mes d'agost de 2010, o el setembre, tant se val, que la Mar i l'Ernest em van venir a veure per explicar-me que cada any, el mes de novembre, la revista dóna dos premis a joves emprenedors, i que cada any es dóna a tots els convidats un refrigeri.  I dins d'aquest refrigeri hi havia d'haver alguna cosa especial, única, limitada en el temps, que representés la revista, el moment, els premiats.  Enguany, els premiats van ser la Meritxell Falgueres i el Raül Balam.  I van pensar que una melmelada de El Rebost de l'Empordanet(r) estaria bé.  A mi em va fer molta il·lusió, però no negaré que em va entrar un gran canguelis.  Havia d'estar a l'alçada de l'esdeveniment; havia d'estar a l'alçada dels premiats; havia d'estar rimant amb la música del saxo de Pep Poblet que amenitzava la nit.

No negaré que sóc un enamorat de les coses ben fetes, i D'Estil està MOLT BEN FETA.  No negaré, tampoc, que la gent amb riquesa intel·lectual m'atruen moltíssim, i la Mar i l'Ernest són dos exemples d'imants.  Afirmo, a més, que sóc abnegat per a la música, i veure una persona tocar un instrument sempre em deixa bocabadat perquè sé que jo mai podré fer-ho, no tinc oïda. I, per últim, conéixer dos personatges tan entranyables i especials com la Meritxell i el Raül em feia una il·lusió de nen petit amb sabates noves.

LA MELMELADA QUE VAN
PODER TASTAR ELS CONVIDATS
La melmelada que vaig presentar, única en el temps en el sentit que va ser una edició limitada que mai més tornaré a fer, va ser de Figues amb Raïm perfumat amb Llorer, sense sucre.  Com que la fruita ja en porta molt de sucre, no cal afegir-n'hi, això són dèries de governs que ens volen fer gastar diners amb alguna cosa.  Les dues fruites i el llorer volien representar tots els pobles de la Mediterrània, tres elements que els trobem a tot voltant d'aquesta mar tan nostrada i que tantes ideologies ens han allunyat els uns dels altres.  Tanmateix, les figues representaven la família del Raül.  He tingut la sort de ser alumne en tallers de cuina de la Carme Ruscalleda, i sé la dèria i l'amor que professen aquesta família pel figuer de casa seva.  El raïm... és fàcil... representava la Meritxell, enòloga i "nariz de oro", gran comunicadora i sabedora de bons vins.  El llorer... bé... el llorer l'he volgut usar per primer cop per aromatitzar un dolç.  No sé si s'havia fet mai abans, però a mi em venia de gust.  El llorer, a més, representa el "laureati" romans, la corona de la victòria, i el Raül i la Meritxell es mereixien una corona de llorer, aquella nit.

LA "D" D'ESTIL
Tot i així, què té a veure la melmelada amb un procés literari, si més no, de lectura?  I d'això en dono les gràcies a la meva antiga professora de llengua i literatura llatines de la UdG, la Mariàngela Vilallonga, el blog literari de la qual en sóc un fervent seguidor, diari, d'hora de cafè-després-de-dinar-amb-cigarret-inclòs.  Aquest estiu passat va penjar un post que em va portar bons records de quan jo era alumne seu, un post sobre raïms i figues, de quan Ulisses arriba al palau d'Alcínous i queda meravellat dels jardins i horts que té el rei.  I es fixa, amb delit, amb els raïms i les figues que hi ha al jardí.  Una persona premiada, avui dia, en tot l'enrenou polític i social que estem vivint, és un Ulisses intentant arribar a alguna Ítaca.  De ben segur!

Tant el Raül com la Meritxell podrien entendre de què els parlava, la Meritxell sobretot.  Ella és, a més, Humanista.

SERVIDOR JUGANT AMB EL
SAXO DE PEP POBLET MENTRE
ELL VOL FER UNA
MELMELADA!  
Així doncs, el que us he volgut explicar avui, amics gastrobloggaires, és que molts dels que estem aquí, normalment, no fem cuina per fer cuina.  Quan he tingut la sort de parlar amb bons cuiners, cuiners d'aquests amb inquietuds més enllà de l'origen dels ingredients de les seves receptes o les repercusions saludables -ara que tots estem ben malalts de colesterol, triglicèrids, i que el nostre metge de capçalera ha practicat la seva iatrogènesi perquè tots estem en sobrepès i ben apunt apunt d'un atac de cor- és que, a la pregunta "i per què uses aquests ingredients?", la resposta sempre té un rerefons intel·lectual, sigui per vivències pròpies d'un viatge a l'altra punta de món, sigui perquè ho ha llegit en algun llibre, sigui perquè, a més de ser cuiner, li encanta fer provatures i nous descobriments.  Sigui el que sigui, sovint, i cada vegada més, darrera una bona recepta, al voltant d'un bon plat, hi ha històries intel·lectuals i vivencials ben divertides i jocoses de ser escoltades i apreses mentre ens mengem el plat que, amb amor, ens ha preparat un cuiner.  Per sort nostra, molts cuiners encara es meravellen quan arriben als jardins d'Alcínous i ens volen explicar les seves històries d'Odissea.

Per cert, a la festa hi havia un centenar de persones que es van poder deleitar amb la melmelada, i a tothom va sorprendre gratament que el llorer quedés tan i tan bé en un dolç.

Algú de vosaltres s'atreveix a fer un postre amb llorer?  Segur que sorpreneu a més d'un començal!

INGREDIENTS:

  • 5 kg de figues
  • 8 kgs de raïm
  • 3 pomes Fuji
  • 9-10 fulles de llorer, seques
  • 50 cl de suc de llimona natural
PROCEDIMENT:
  1. Netegem el raïm: el pelem i li traiem les llavors,  Amb això ens quedarem, més o menys, amb uns 5-6 kilos de raïm.  Com que haurem partit els raïms en dos per treure'n les llavors, no el talleu més, el raïm.  És bo de trobar-lo sencer, tou, i que es pugui estendre damunt del pa.
  2. Tallem les cues de les figues i les tallem a trossos petits.
  3. Pelem les pomes, les hi traiem el cor i la tallem a trossets petits petits.
  4. Posem a bullir el raïm.  Deixarà anar molta aigua.  Quan sigui així, hi afegim les figues i la poma tallada petita petita.  Això ens donarà la pectina i la consistència i aspecte de melmelada.
  5. Quan ja sigui una pasta densa, hi afegim el llorer.  Ho deixem coure uns 10 minuts i hi afegim el suc de llimona.  Esperem 2 minuts i ho empotem.  Un cop dins dels pots i ben tapats, els posem al bany maria.  Quan l'aigua comenci a bullir, comptem 45 minuts.  Després d'això, apaguem el foc i l'endemà o al cap d'una bona estona, rentem bé els pots amb aigua i sabó i els eixuguem.  Ja tenim una conserva per uns bons cinc anys.
CLICADA D'ULL --> Als que us agrada llegir, traieu la pols de Tirant lo Blanc, i aneu-vos-en de seguida a les festes d'Anglaterra.  El jove Tirant frueix de les menges més exquisides i que ens remeten al món medieval! I com que avui va de lletres, i avui s'ha donat el premi de literatura a Mario Vargas Llosa, deixeu-me copiar un fragment molt breu del seu parlament, que m'ha colpit i, tant de bo, tot el món seguís les seves propostes:
"Porque un mundo sin literatura sería un mundo sin deseos ni ideales ni desacatos, un mundo de autómatas privados de lo que hace que el ser humano sea de veras humano: la capacidad de salir de sí mismo y mudarse en otro, en otros, modelados con la arcilla de nuestros sueños", 
"Tenemos que seguir soñando, leyendo y escribiendo, la más eficaz manera que hayamos encontrado de aliviar nuestra condición perecedera, de derrotar a la carcoma del tiempo y de convertir en posible lo imposible"
BONA LECTURA, BONA MELMELADA I BON PROFIT INTEL·LECTUAL!

4 comentaris:

  1. Manu (i Rosi), un post ben interessant. Però a les instruccions no he sabut veure el llorer: en quin moment i en quina quantitat s'ha de posar a la mermelada?

    En tot cas, una creació ben meditada i fonamentada!! :)

    ResponElimina
  2. Ara sí, ja està ben arrodonida, la recepta! És que sóc impacient... No n'aprendré mai!

    ResponElimina
  3. Gràcies per les teves paraules! I per l'enllaç! Ja tinc ganes de tastar-la!
    Una bona abraçada.

    ResponElimina

Gràcies per haver-me llegit. Digues-me alguna cosa!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...