divendres, 17 de desembre de 2010

Us presento la Rosita... mentre "fa" pa...

LA ROSITA M'AVISA QUAN LA MASSA
HA DOBLAT!  BUB BUB CAP AL FORN...
MOU LA CUA I ESPERA QUE SURTI EL PA
CALENTONET.
Darrerament us tinc molt abandonats.... Però el desembre és així.  Mentre que per a alguns és llum, colors, passejos, nadales, compres, regals, fred... per a qui escriu és nervis, "last call", "last minute", anar a tope, passar molta calor a la cuina... bé, els que us dediqueu a la restauració és com un agost a la costa.

Però avui us vull presentar la cuinera d'aquest blog, la Rosita, o "Doña Rosita", quan fa alguna malifeta, molt poques, tot sigui dit.

I és ben veritat que a ella li encanta la cuina, sempre al costat meu, vigilant què faig.  I no és pas perquè esperi que li doni res, no pas!  És una nena molt ben educada i, si mai cau alguna cosa a terra, em mira volent dir... "què en fem, d'això? m'ho menjo o m'ho menjo?".  I sí, finalment, li dic que s'ho mengi, normalment.  Tot i que hi ha coses que ho té ben prohibit!

Li encanta veure com amasso el pa, queda com hipnotitzada, posa ulls a xinès i fa cops de cap.  Un cop ben amassat, deixo créixer la massa al costat del seu jaç, a prop de l'estufa, ara a l'hivern.  I és ben veritat que, quan la massa ha pujat i surt del plàstic, s'aixeca i ve a avisar-me.  Sense bordar, és una nena ben educada i només borda quan cal bordar!  Amb el seu nas em toca volent dir "noi! que tinc ganes de provar el pa!"

Doncs au, amics gastrobloggaires, ja coneixeu la meva nena peluda -aix, mai s'afaita, fa com jo.  La mandra!-.  I és una nena que té molt bon gust, us ho asseguro!  Cuinar, allò que se'n diu CUINAR, no ho fa pas gaire, però regalar-s'hi i deleitar-s'hi, de ben segur!

LA RECEPTA DE LA ROSITA:

  1. Buscar un company/a per a tota la vida a una gossera o recuperar-lo del bosc perquè l'han abandonat.
  2. No picar-lo mai, ni amb diaris ni amb pals, i menys amb la vostra pròpia mà!
  3. No espantar-lo mai amb escombres, fregones, ni fent veure que "jugueu".
  4. Tractar-lo com si fos el vostre propi nadó.  Penseu que un gos adult (a partir dels 18 mesos) té la mentalitat d'una criatura de dos anys.  I això per sempre més.
  5. No cridar-lo.  No serveix de res fer crits a un gos... a no ser que el gos i tu sigueu sords, però venen sonotones per a gossos, també!
  6. Explicar-li les coses.  Ell/a t'entén perfectament.
  7. Si, finalment, el gos et causa "problemes", et recomano que busquis urgentment ajut amb un psicòleg o psiquiatre, el més segur és que el "problemàtic" siguis tu mateix, i no pas el teu gos.
  8. El teu gos és el teu mirall.  El que fa ell és el que li has ensenyat tu!
  9. Viure amb ell/a l'aquí i l'ara.  Ells no saben què és una hipoteca, o un paper moneda, o demà, o l'any que ve.  Però saben bé què és treballar i que el menjar es guanya amb el treball.  Ensenyar-li coses al teu amic pelut i premiar-lo és el seu treball i la teva responsabilitat com a guia de gos.


CLICADA D'ULL --> Com que de Rosita només n'hi ha una, si mai voleu agafar-vos un gos, aneu a les gosseres, o passegeu-vos pels boscos.  Un gos retrobat, que ell et tria a tu i tu a ell, és un gos fidel que us acompanyarà arreu per molt de temps!  
I per cert, ara que ve Nadal, no compreu gossos, ja que el més segur és que el 10 de gener els hàgiu d'abandonar... Espereu a finals de gener i aneu-vos-en a una gossera, si encara us interessa!

BONES CUINES ALS QUI US HI PUGUEU DEDICAR, AQUESTS DIES!

3 comentaris:

  1. com que no ens hem pas d'enganyar, et diré d'entrada que jo no sóc gaire amant dels gossos ni dels animals en general, però et diré que la recepta de la rossita m'ha fet emocionar, es nota que tu sí que estimes els animals i els tractes com els hauria de tractar tothom qui en vol tenir, o sinó, millor no tenir-ne, com jo. espero que pugueu seguir plegats per molts anys!

    ResponElimina
  2. Persones conscients com tu, Manel, n'hi ha poques. Jo fins que no vaig trobar la Rosita no em podia permetre el luxe de tenir un gos, ni per temps ni per diners. I ara aquests dies, amb el consumisme descontrolat que hi ha, molta gent es pensa que tenir un gos és una joguina que pots desar a l'armari per sempre més! Gràcies pel teu comentari i, sobretot, per la teva actitud!

    ResponElimina
  3. Hola, la Rosita...impresionant!!!, buscava galetes i he trobat galetes i gossa!, les dues coses q m'encanten, un dia vaig llegir q una etòloga q en sabia molt deia q el gos/a és l'animal més conciliador q hi ha, deia q abans de mossegar intenta pactar i conciliar fins al final. Jo per desgràcia ja fa 2 anys q no tinc la meva gossa, i no hi ha dia q nola trobi a faltar.
    En fi un plaer llegir-vos.
    Mireia

    ResponElimina

Gràcies per haver-me llegit. Digues-me alguna cosa!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...