dissabte, 2 de juliol de 2011

Un "fast" pamtumata madrileñu amb oli d'Olicatessen... rico, rico, rico...

MI "FAST" PAMTUMATA
El pitjor que hi ha a l'estiu és la calor, però encara és més pitjor haver d'estar a la cuina... però ja és l'ecatombe si acabes de venir de fer esport i et mors de calor, de gana i de set.... I com que a més érem una bona colla, amb criatures incloses, d'aquelles que ploren quan tenen gana i, al final, ja no saps de què estàs agoviat, si de la calor, de les pataletes, de la set, de la gana... vam decidir de fer un "pamtumata" d'aquells que et recomforten i no et deixen dormir fins a les 3 de la matinada, perquè ja se sap, això de sopar a 2/4 de 10 del vespre, "como que no!".

Oli d'OLICATESSEN
a l'atenció de la
Senyora Rosita AMKS
Però aquest "pamtumata" és molt especial.  L'hem amanit amb un oli que no es menja.. .ES BEU, SENYORS, ES BEU!  És l'oli que l'any 2011 ha guanyat el premi al millor oli d'oliva extra-verge.  Val a dir que és "ecològic", certificat, que jo sé que als de ciutat això us "pone"... però tant se val si l'és o no l'és.  Jo en conec els productors i... són persones que fan la feina molt i molt ben feta, molt coherent i amb molta honestetat.  Si cliqueu AQUÍ podreu xafardejar el seu lloc web, i podreu conèixer millor la feina que estan duent a terme!

Així doncs, per fer un bon "pamtumata" cal tenir, pa i tomàquets, un bon oli i, apa, a xucar.

Si sou colla, millor compreu ciapatta, l'obriu sencera, la xuqueu, sa saleu, l'amaniu, la tanqueu com si féssiu un bocata gegant i el talleu a trossos.

La barra "antes de"
Com que em sento molt "polaco", d'arrel garrotxina, a una cuina del "cuadrante nordeste peninsular" no es tira res, per tant, els tomàquets que heu utilitzat els poseu en un plat, talleu una bona ceba de figueres i l'amaniu amb sal, pebre, vinagre i oli i us servirà per posar damunt del "pamtumata" i alegrarà la resta d'ingredients que hi poseu.

La barra "después de"
Com que estic a prop de Sant Pere Pescador, vaig aprofitar per comprar "tallarines", una mena d'escopinyes "pesqueñinas" de les que els santperencs n'estan molt orgullosos.  Les poseu en una paella ben roent, unes gotes d'oli d'oliva i les hi tireu.  Quan han ben fumejat i es comencen a obrir, hi tireu un raget de Chardonnay i ho flambegeu.  Les deixeu acabar de fer tapades i les serviu calentes.  Cal menjar-les només sortides del foc.

L'amanida estil "polaco"
Al "pamtumata" hi podeu afegir el que vulgueu.  Nosaltres hi vam posar embotits ibèrics, embotits garrotxins, formatges francesos i anglesos.

CLICADA D'ULL --> Tot i que els més catalanistes se senten el pa amb tomàquet molt "nostrat", paga la pena dir que també és el menjar típic de moltes regions d'Itàlia i de Grècia.  És un menjar molt mediterrani!

BON PAMTUMATA I QUE US APROFITI!

divendres, 1 de juliol de 2011

Un vellut de tomàquet... amb una mica de menta

VELLUT DE TOMÀQUET AMB
MOGOLLON DE MENTA
I sí, és l'època que més bé entra el menjar fred.  Avui us proposo un "vellut" de tomàquet.  No té cap mena de secret, i "vellut" és el nom que rep la textura final.  És apte per a vegeterians, ja que no s'hi posa cap porqueria com "quesitos" o cremes de llet tan usats pels que no saben cuinar... Bé, després del meu comentari tan constructiu, com sempre, us en detallo la recepta:

Ah!  I bon juliol a tots!  I cuideu força la vostra alimentació!



INGREDIENTS:

  • 1 k de tomàquets -els que vulgueu, total s'han de triturar i no es veuen
  • 2 alls
  • 1 ceba de Figueres
  • 1 pebrot verd
  • 300 ml d'oli d'oliva
  • 20 ml de vinagre de mòdena
  • 10 ml de xerès dolç
  • 2 molles de pa
  • 1 C de mostassa antiga
  • una pisca de sal
  • una pisca de pebre
  • OPTATIU: Fulles de menta.  Si les agafeu del jardí, renteu-les bé.. si les compreu al super, no cal.
PROCEDIMENT:
  1. Tot i que no sóc gaire amic de la Thermomix -que l'únic que fa és triturar-te el cervell i fer-te més mandrós-, aquesta recepta la podeu fer amb el robot.  Si no en teniu, segur que la vostra veïna o amiga de l'ànima que és més sofis que tu la té.  Amb tot el morro, vés a casa seva i, quan ho tinguis fet, li'n dónes un xarrup i li passes el link al meu blog, així tindré més seguidors
  2. Posa-ho tot dins el robot i que ho trituri ben triturat
  3. Al cap de 10 minuts, ho passes tot pel xinès
  4. Ho guardes a la nevera i tens vellut de tomàquet per a tota la setmana

CLICADA D'ULL --> Com que fa molta calor i això és un primer plat, jo hi he afegit menta, ja que és molt depurativa i ajuda a digerir la resta de plats que continuen en un àpat. De ser plat únic, afegiu-hi alfàbrega, que hi queda molt bona, també! 

BONA TRITURADA I A BEURE MOLT DE LÍQUID, QUE FA MOLTA CALOR!

dijous, 30 de juny de 2011

El Tiramisù de Terni, el Tiramisù de Pazzaglia...

El Tiramisù de Pazzaglia
Bona tarda-nit d'estiu, estimats lectors!!!  Bé, avui us poso un post que un dia, fa temps, us vaig prometre: el tiramisù.  No és original meu, però per als espanyols és ben original.

Com que sempre he tingut un esperit lliure i aventurer, l'any 2003, si no recordo malament, vaig escapar-me una temporada cap a Itàlia.  Era l'any que les "tapas" espanyoles feien furor a tot el món.  Va donar la casualitat que, a Florència, tot fent de padrí de noces d'una amiga, em va tocar dinar amb els propietaris d'una de les millors pastisseries d'Itàlia, a la ciutat de Terni, a la regió de l'Úmbria, al costat del Laci.  Quan van saber que jo era espanyol i que m'agradava la cuina, em van proposar d'anar-me'n una temporada al seu "ristocaffè" per fer tapes, paelles, fideuàs, cremes catalanes, recuits... és a dir, per fer cuina espanyola a les nits.  Ells, a canvi, m'ensenyaven els secrets de la cuina i la pastisseria italiana.  Val a dir que allà vaig aprendre a fer molt bons tiramisù, i d'altres pastissos, com el Panettone, per exemple.  A més, dóna la casualitat que el patró de Terni és Sant Valentí i, amb la bona fama que tenen els de ca'n Pazzaglia, els mesos de novembre a febrer és una bogeria enviant pastissos de Sant Valentí al Japó.  Aquí hi trobareu el link cap a la ristocaffè Pazzaglia.  Si mai aneu per l'Umbria, aneu-hi a menjar... és una delícia!

L'únic que necessiteu per fer aquest tiramisù és paciència... bé, com tot a la cuina, de fet.

INGREDIENTS:

  • 500 g Mascarpone
  • 675 g nata de postres, de bona qualitat, si us plau
  • 135 g de sucre
  • 4 rovells d'ou
  • 15 g de cafè en pols
  • 75 g de licor d'ou o VOV -per als que viatgeu sovint a Itàlia, és la millor marca-
  • Licor de cafè
  • Cafè Ristretto
  • Melindros
PROCEDIMENT:
  1. Barregem els rovells amb el sucre fins aconseguir la textura de pomada, tal com es veu a les fotos
ROVELLS AMB SUCRE
ROVELLS MUNTATS


2.- Muntem la nata tal com es veu a les fotos

NATA LÍQUIDA
NATA MUNTADA
3.- Afegim el Mascarpone a 1


EL MASCARPONE ES POSA
ALS ROVELLS MUNTATS AMB SUCRE

4.- Afegim 2 a 3 i hi posem el cafè en pols

CAFÈ EN POLS DINS LA MASSA 

5.- Afegim el VOV  a 4


6.En una safata hi posem el licor de cafè i el cafè ristretto i hi banyem els melindros.  Volta i volta i els anem colocant al motllo.  Fem un pis de melindros i un pis de pasta de tiramisù.  Una recomanació:  deixeu un parell o tres de melindros constantment en remull així els podreu usar per anar tapant forats a mesura que feu les capes.

CAFÈ RISTRETTO, MELINDROS I LICOR DE CAFÈ


7. Un cop heu omplert el motllo, el guardeu a la nevera 12 hores o més.

LLEST PER REPOSAR 12 HORES A LA NEVERA
...//...

L'ENDEMÀ....
  1. El desenmotlleu i el poseu damunt d'una safata i apa, a "jalar-nos-lo", que està de mort.
  2. PERÒ!!!!  Abans de menjar-lo hi falta l'ingredient principal gràcies al qual aquest postre en rep el nom: EL CAFÈ!  És a dir, TIRAMISÙ vol dir "Tira-m'hi pel damunt".  Per tant, un cop serviu el pastís al comensal, l'heu de ben regar amb un ristretto!
CLICADA D'ULL --> Em van dir que a Itàlia, tret de Sicília, no es fa servir ni l'amaretto ni el vi de Marsala per fer el tiramisù, i encara menys el cacau, que això és un invent dels catalans, que van ser els primers en usar el cacau i, per extensió, la xocolata, a la cuina.  

BON PROFIT I A FER MOLT D'ESPORT!

divendres, 10 de juny de 2011

Avui sopem de "basures"...

UNA TRUITA "BASURA"
Sí, bé, perdoneu pel castellanisme, però crec que s'entén millor "basures" que escombraries o brossa, per allò del centralisme barceloní i el dialecte de la perifèria, i com que estem en un món global, crec que el traductor de google sabrà traduir millor el castellà que no pas les paraules inventades per no sé quin partit manava.  Però bé, fins i tot a Olot, d'això en dèiem "basures" malgrat que un any tot va canviar i a escola ens obligaven a rectificar i ens feien dir escombraries... És el que té haver estudiat en escolapis prop de la frontera amb "Oh-Europa-Me-L'imatginava-Més-Gran" que l'únic que no van canviar és el "ditxu" tan nostrat "la letra con sangre entra..." o algu similar!

Bé, menjar de "basures" és el que els més rafinats i sofis en diuen "cuina d'aprofitament".  I què millor per a la cuina basura que una truita.  És a dir, abans de llançar-ho o donar-lo al gos, el millor és fer-ne una truita.  I està, que t'hi mors!  Però no pas perquè tingui virus o E-coli, ara que està de moda, o algun cuc d'aquells que sol sortir de les basures a l'estiu si te les deixes oblidades 15 dies a casa (sense ser sinònim de transtorn psicològic o maníaco-depressiu).  No no, t'hi mors de lo bones que estan!

En aquest cas és la truita del risotto que va sobrar en aquest post.  Com que encara fa fresca i visc dins d'un gruyère sense calefacció, vaig preferir deixar l'arròs dins la mateixa cassola.  Si sou rafinats o maniàtics de la biologia o ciència alimentària i teniu nevera, ho podeu guardar a la nevera, sense cap problema.

I per cert, com que ho vaig fer el dia que al poble va haver-hi una gran tormenta i ens vam quedar sense llum i sense res, vaig convidar a amics a sopar, i ells mateixos us poden dir que era BONÍSSIMA!

I QUE BONA ERA!
I res, per fer la truita, calen ous, batre'ls i ja està.  És a dir, no té cap problema ni secret.  Si algú encara no sap fer cap truita, que guglegi "tortilla" i li sortiran milers de receptes.

CLICADA D'ULL --> A Girona, fa uns 15 anys, quan jo era estudiant mig indigent-okupa (als 90 es portava ser okupa de cases, no pas de places públiques com ara), hi havia un "garitu" que encara existeix on podies anar a menjar les millors truites de basura que s'havien fet mai.  Ara s'han sofisticat una mica i les fan al moment!

BONA TRUITADA!

diumenge, 5 de juny de 2011

Un risotto.... ¿qué me pongo?

El meu risotto "qué me pongo" a punt per menjar!
Bentrobats a tots de nou!  Ja torno a estar aquí.  Després de 4 mesos de gairebé silenci absolut i d'absència obligada per la feina i pels estudis, ara em vénen uns mesos per poder-me dedicar una miqueta a la cuina d'estiu.  I com que la calor ens ha d'arribar qualsevol dia d'aquests, estic buidant la nevera per encabir-hi fruites i verdures i vegetals per menjar cru o al vapor.  A l'estiu, RES CALENT NI CUIT, a casa!

I clar, quin nom li havia de posar a aquest risotto?  Com que a l'arròs hi queda tot bé, he pesat de fer-li un "qué me pongo".  Doncs, he anat recollint "sobres" de la nevera, per tant, jo us posaré aquí què hi he posat, però el podeu fer de qualsevol manera, de tot allò que us sobri!  A la cuina, ja sabeu, NO SEGUIU MAI CAP RECEPTA!  No funcionen!  El millor és usar la imaginació!

INGREDIENTS:
OBLIGATORI EN UN RISOTTO:

  • Arròs - Montsià, que és bo i sà (sic al paquet d'arròs)
  • Xuia
  • Ceba tallada ben petita
  • Mantega -millor si és irlandesa, sinó, si us plau, no la compreu al Lidl!
  • Parmesà de 15 anys acabat de ratllar (d'aquest sempre en tinc!)
LES SOBRES DE LA MEVA NEVERA:
  • Ceps deshidratats que els posarem amb 225 cl d'aigua que usarem per fer l'arròs
  • Gambes congelades de la Sirena, sempre a prop teu (sic de l'anunci)
  • All-i-oli de pot, industrial, tot i que l'etiqueta posava "artesanal" però ja us asseguro jo que ha estat la compra més dolenta de tot l'hivern!  Per això m'havia sobrat
PROCEDIMENT:
Mentre s'està fent!  Mmm...
  1. Posem la catalana al foc i hi saltem la xuia tallada a tires gruixudes
  2. Quan estiguin enrossides, hi posem 1C de mantega
  3. Quan s'hagi fos, hi posem la ceba
  4. Quan la ceba estigui potxada, hi afegiu les gambes
  5. Quan les gambes hauran quedat enrossides, hi posem els ceps
  6. Quan sentiu olor a gamba i a cep, hi tireu l'arròs Montsià, bo i sà!
  7. Tireu-hi una pisca de sal, al vostre gust, tot i que vigileu no fer-vos pujar el Sodi del vostre cos i que no es pensin que teniu E-Coli!
  8. Hi nacarem l'arròs
  9. Hi aboquem l'aigua d'hidratar els ceps
  10. Ho barregem tot i ho deixem estar
  11. Quan sentiu que "ja no bull" vol dir que l'aigua s'ha acabat, juas juas, i hi posem el parmesà ratllat i l'all-i-oli.  Apaguem el foc, ho remanem tot, i el deixeu reposar una estoneta, bàsicament perquè l'arròs crema molt i us podeu escaldar la boca.  No per res més!
CLICADA D'ULL --> Els arrossos em tornen beneit!  Com que me n'ha sobrat, demà en faré truita... És de les millors truites que hi ha al mercat, la de l'arròs del dia abans, sigui paella, risotto o cassola.

BON PROFIT I BONA RISOTTADA!

divendres, 20 de maig de 2011

Pollo "al ayuntamiento"

Hola amics,

Ja sé que us tinc molt abandonats, però la feina és la feina i lo primer és lo primer.  Però aviat atacarem de nou!

Aquests dies de tanta pau i benestar social, he trobat pel núvol aquesta recepta que va de conya per al dinar del 22 de maig...

Que us aprofiti!

RECETA DE COCINA: Fácil y rápido de hacer.


POLLO AL AYUNTAMIENTO.
Ingredientes: (Un pollo. Un despacho.Varios chorizos.)
Preparación:
1. Se coge el pollo y se le pone una corbata
2. Se le coloca en el mejor despacho de un ayuntamiento.
3. Lo rodeamos de unos chorizos frescos.
4. Se le deja a su antojo durante un tiempo.
5. Y él solito se va haciendo rico, rico, rico ...



Ah, i en aquest cas, no hi posem cap melmelada de El Rebost de l'Empordanet... que aquest "pollu" no se la mereix.


Que us aprofiti a tots!

divendres, 25 de febrer de 2011

Llàgrimes de Gintònic o Ramon Freixa, Wilfredo Lam, André Breton i El Rebost de l'Empordanet

FOTO ROBADA DEL BLOG IDASDECOCINA    

Aquest matí de divendres ha estat especial.  La gran alegria ha estat rebre un correu privat a través de Facebook des d'uns admiradors de Saragossa. 
Em passaven AQUEST LINK que us enganxo aquí perquè pugueu disfrutar d'una literatura culinària que està feta des de la passió i l'amor a les coses ben fetes. 
I ha estat un honor per a El Rebost de l'Empordanet(r) que se'ns estigui comparant amb l'obra pictòrica de Wilfredo Lam i la literatura d'André Breton.  D'aquest últim, jo en sóc un fervent admirador, a més!  Per a mi la seva millor obra poètica ha estat El Aire del Agua

Ah, i per cert, la Rosita ha passat a la categoria d'"Escudera"...

Una vez más, MUCHÍSIMAS GRACIAS, Idasdecocina!

dimecres, 23 de febrer de 2011

Maduixes amb llàgrimes de Gintònic - Gràcies a Pa de Nous

FOTO DE LA RECEPTA DE PA DE NOUS, ROBADA
DEL SEU BLOG!
Clicant aquí trobareu una recepta ben senzilla per a una nova aplicació ben original de les llàgrimes de Gintònic d'El Rebost de l'Empordanet(r)

Agraeixo vivament a Pa de Nous per aquesta recepta.  Moltes gràcies!

diumenge, 20 de febrer de 2011

Favetes amb melmelada de Tomàquet amb Alfàbrega

FOTO ROBADA DEL BLOG: CUINAR ÉS GENERÓS


Us linquejo aquí el que ha fet el meu tocaiu Manu(el) de Cuinar és generós.

Moltes gràcies, Manu(el)

Aquí podeu anar al seu blog i a la recepta que ha titulat més amunt

dissabte, 19 de febrer de 2011

IN MEMORIAM Santi Santamaria

Yang i Yin... dues forces IN MEMORIAM
Ufff... Hi he sigut a temps!  Finalment he pogut robar-me dues horetes per fer les compres i fer-me el dinar dedicat a la memòria de l'Empresari Santi Santamaria.  M'ha fet molt il·lusió dedicar-li aquest temps i aquesta recepta.  Tot i que vaig tenir la sort de conèixer-lo, cuinar amb ell i menjar amb ell a casa d'una amiga meva en un sopar íntim d'amics (érem 9), i d'això ja fa 4 anys, una setmana santa a l'Alt Empordà, mai més hem coincidit.  En la intimitat, i amb tota la colla de gent que érem, va ser una persona respectuosa i que sabia compartir un temps i un espai amb tot tipus de gent, de classes socials, de pensaments, de maneres de viure...  I el que més em va agradar, i impactar, a la vegada, és que aquell vespre va venir, amb la seva companya, amb un cabàs ple de menjar des de Sant Celoni per compartir-ho amb els amics.

Tot i així, el que més li he admirat -i que de fet admiro de tothom- és que era una persona molt independent, amb les idees clares del que NO cal ser ni fer, sorneguer i que va saber fugir de totes les capelletes, grupets i col·lectius que es fan i es desfan arreu.  I ho admiro perquè, tant aquesta actitud com aquest tarannà em demostra el grau d'exigència que un humà pot arribar a aguantar per ser coherent amb ell mateix i, consegüentment, no haver-se d'avergonyir ni frisar per saber dir les coses pel seu nom i a la cara.  I això, en una societat on, si no pertanys a cap grup i, encara menys, si no ets algú dins d'aquesta capelleta, esdevéns un "outsider" dins l'ofici que estiguis fent.

I sí, aquell vespre vaig conèixer un Santi conscient de la petitesa del món en què vivim, una persona que ha dominat l'ofici de la cuina i un gran professional del món de l'Empresa.

Jo, d'aquesta recepta, prefereixo "etiquetar-la" com a Memòria... En Santi no marxarà de les nostres vides mentre el recordem i mentre la seva família continuï les seves petges.  Espero, i creuo els dits, que cap d'ells es torni com els que sovint tenim per aquí pol·lulant en fires, renuions i grupets d'il·luminats...

I ja que el Santi ha mutat les seves energies al Sud-est Asiàtic, he volgut fer un plat dedicat a la mutació, a la mutació constant de les coses.  He usat ingredients d'aquí i ingredients orientals però, a l'hora de muntar el plat, he posat els ingredients més Yang a dalt de tot (a tocar al Cel, generador de la creació) i els més Yin a baix de tot (a tocar de la Terra, receptora de la creació).  La salsa líquida, com qualsevol líquid, he respectat la idea de pensament taoista que els líquids són més dèbils (energèticament) que els sòlids.  És a dir, he comparat el líquid de la salsa amb els rius, i la part sòlida, amb les muntanyes.  L'aigua, gràcies a la seva docilitat i debilitat, té la força suficient per  fer canviar allò que és més dur i perenne: la muntanya i les pedres.

Vinga, anem per feina que avui és tot molt llarg.

INGREDIENTS:

  • Carxofa
  • Espàrrecs
  • Porros
  • Carabassó
  • Xampinyons
  • Pasta Kadaïfi
  • Gambes
  • Salmó
  • Ceba de Figueres
  • Carabassó
  • Oli de girasol
  • Oli de Sèsam
  • Alga Kombú
  • Licor d'arròs
  • Pebrots vermells escalivats
  • Chile
PROCEDIMENT:
  1. Netegem les carxofes i les partim en 4 parts.  Trenquem el tronc dels espàrrecs per quedar-nos amb lo més tendre.
  2. Ho posem a la vaporera.  20 minuts per a les carxofes, 7 minuts per als espàrrecs.
  3. Ho guardem

  1. En una altra paella, preparem l'alga Kombú.  La tallem a tires petites i la posem a la paella amb dos dits d'aigua, que deixi anar la sal.  Quan estigui a punt d'acabar-se l'aigua, hi afegim les gambes.  Un cop grenyals, apaguem el foc i ho guardem.

  1. Escalivem els pebrots.  Fins que la pela sigui ben negra.  Els netegem i els tallem a tires.  Ho guardem.

  1. Ratllem amb la mandolina el porro i el carabassó.  Ho guardem.

  1. Ratllem dues cebes amb la mandolina.  Ho guardem
  2. Posem els xampinyons a la paella, sense oli.  Quan estiguin torradets, hi afegim la ceba que deixarà anar l'aigua.
  3. Quan ja estigui tot una mica potxat, hi afegim el licor d'arròs.
  4. Quan ja s'ha begut el licor, hi afegim la salsa de soja.
  5. Hi posem el Chile sencer a dalt de tot i deixem reduir.
  6. Un cop reduït, ho guardem.

  1. Emboliquem un quart de carxofa amb una tira de pebrot vermell escalivat.  Tapem el cor de la carxofa amb la pasta kadaïfi.
  2. Amb oli ben roent, fregim el kadaïfi.  
  3. Ho posem sobre paper assecant i ho guardem al forn que se'ns mantingui calent.

I ara ja podem començar a preparar el plat.

  • A sota de tot hi posarem 8 espàrrecs, simbolitzant la rosa dels vents, marcant qualsevol direcció.
  • Al bell mig, hi posarem les verdures que hem cuinat amb cura que no hi caigui la salsa
  • Mentrestant fem això, posem el salmó a la planxa, només marcat costat i costat, que el dins quedi ben cru.
  • També, mentrestant, saltem amb una gota d'oli de sèsam, el carabassó i el porro.  Han de quedar ben grenyals!!!
  • Posem el salmó damunt les verdures.
  • Coloquem les carxofes amb kadaïfi intentant agafar volum.
  • Al damunt hi posem el porro i el carabassó.
  • Al damunt hi posem les gambes amb l'alga.
  • Ho reguem tot amb la salsa de les verdures fetes amb licor d'arròs.
  • I, finalment, posem el Chile a dalt de tot.  Qui se'l vulgui menjar, que el vagi mossegant a trossos petits i combinar amb les dues textures de verdures i el salmó volta-volta.  
CLICADA D'ULL -->  Contràriament al que es creu a Occident, les espècies picants són yin.  És a dir, ens refresquen i ens calmen.  Tot i que de bell antuvi sentim el foc i ens posem a suar de cop, el que estem fent és treure l'energia yang sobrant i relaxar i equilibrar el cos.

Santi:  Estiguis on estiguis, ens veiem!

divendres, 18 de febrer de 2011

Gintonic Delux 350 grs a INNOFORUM 2011

Uf!  Ha costat... patiment, suors, last-minutes... bé, lo de sempre.  I sí, les Llàgrimes de Gintònic se'n van a Innoforum 2011 a concursar.  Clar, en una fira "pija" on es fan menjars "rarus" amb estris "etrambòtics" que ningú és capaç de fer a casa, i que com més "alienat" millor, El Rebost de l'Empordanet se les ha hagut de manegar per presentar una cosa que semblés que vingués de Júpiter, o d'Urà [és que Mart ja entra dins del nostre radi d'acció i ja el tenim pamat].  I ens ha sortit un pot com abduït d'estirat, amb uns colors blavosos que no sabem encara si qui ho va fer es va empastillar o si ha quedat glaçat del sustu que li ha provocat que el sol tingui més activitat des de dimarts passat.

Tant se val, la qüestió és que hem arribat a temps, i podreu veure la nostra darrera bogeria a la vitrina 1 d'Innofòrum al Forum de Girona 2011. Ho podreu admirar fins a marejar-vos i tastar fins acontentar-vos, del 20 al 23 de febrer!

I lo dit, deixa de ser piju i fes-te sofis, i podràs compartir amb les teves amigues, tardes de diumenges ben gintonificades!

CLICADA D'ULL --> Amb el gintònic que he arribat a prendre, avui us cluco els dos ulls!

dijous, 10 de febrer de 2011

Un arròs... "japi fàmili"

ARRÒS "JAPI FÀMILI"
L'arròs em torna boig.  I de qualsevol manera: paella, bullit de mal de ventre, fregit, fet al forn, al vapor, tant se val, però que sigui arròs.  I avui li toca el torn al "japi fàmili".  No és ben bé el tipus de cuinat "familia feliz" xinès, ni tampoc el tipus "japi míl" del nostre estimat McDo.  No pas!  És un arròs que ens fa més "japis" que feliços perquè l'acabem fent amb Vermut Blanc!  És a dir, acabes una mica més atontat del que normalment hom pot estar, però sense acabar essent "tontu" del tot.  I si mai teniu un dinar-reunió-que-no-hi-puc-faltar-perquè-sinó-em-deshereten-i-he-d'aguantar-la-iaia-la mama-i-tots-els-difunts familiar, és el bon estat anímic per no acabar mig barallats o discutits.  Vé't aquí la "japi fàmili".

Aquest cop he usat Martini, del barat, que per a cuinar per a un tot sol i de dia de "faner" ja està bé. [paraula garrotxina catalogada com a "català de transició" (és a dir, entre l'occità i el portuguès, i no és broma!) que l'estàndard en diu "feiner"]

El gust final d'aquest arròs queda entre mig d'un arròs oriental i un dels d'aquí... en gust, eh! No vull pas dir que geogràficament caiguem al Pakistan o a l'Uzbequistan... Ja veureu:

INGREDIENTS:

  • Arròs del Delta de l'Ebre, que és molt bo
  • Gambes -jo les tenia de la Sirena, que també estan bé, per sortir del pas
  • Alls tendres -aquests vénen de Castelldefels, d'un conegut que té un hort ecològic al costat de la pista 3 de l'aeroport d'El Prat (glubs!)
  • Ceba tendra - del super de l'Escala, no en sé la procedència, però per a mi és producte local km 9 (estic a 9 kms de l'Escala)
  • Oli d'oliva andalús, molt bo
  • Mantega Irlandesa, exquisida
  • Salsa de soja, del "todo a sien" dels xinus de Sant Pere
  • Mel de timó que em van regalar aquest nadal per fer-me passar el constipat.  Molt efectiva, aquesta mel.
  • Cacahuets
  • Una pisca de Curry de Madràs
  • Un got de carajillu de vermut blanc.
PROCEDIMENT:
  1. Bullim l'arròs fins deixar-lo grenyal (al dente).  El rentem ben rentat i el posem dins d'una safata per anar al forn.
  2. En una paella, hi posem una gota d'oli i dos bons cullerots de mantega.  Hem d'aconseguir una "crema" com si vulguéssim fer pasta o risotto (evidentment, parlo dels italians, no pas dels restaurants o cases espanyoles que fan servir la crema de llet per fer plats italians)
  3. Hi posem a saltejar les gambes. Hi afegim la ceba i els alls tallats grollerament, que es vegin.  
  4. Quan la mantega ha començat a agafar una mica de color torradet, hi tirem el got de vermut blanc.
  5. Quan comenci a bullir, hi afegim la salsa de soja i la mel.  Quan la mel ha quedat ben diluïda amb la resta de la salsa, parem el foc.
  6. Tirem aquesta salsa per damunt de l'arròs, hi afegim la pisca de curry i els cacahuets.
  7. Ho barregem tot.  Ho podeu fer amb les mans o bé amb dues culleres.  Jo ho he fet amb les mans, que sempre queda més bo.  Però me les he rentades, abans, ok?
  8. Hi barregem parmesà gratat.
  9. Ho posem al forn perquè l'arròs s'acabi de fer.  Fixeu-vos a la foto que l'arròs no queda inundat amb la salsa que he preparat, el mateix vapor acabarà de coure'l tot.  Tot i així, de tant en tant el traieu del forn i el barregeu.
  10. Fixeu-vos que no hi he posat sal perquè tant la salsa de soja del "todo a sien" com els cacahuets, ja en porten!
CLICADA D'ULL -->  Les sobres de l'arròs, tant si els feu al forn com si és una paella, es poden convertir en truites.  A Olot, el dia que es menjava la paella era el dijous -deien que perquè era el dia que arribava el peix de Roses.  Hi ha una altra versió que diu que perquè era el dia que les "txatxes" feien festa... eren així de senyorials, a Olot-.  Per tant, els divendres ens en menjàvem la truita, i us asseguro que està MOLT BONA!

APA, A SER "JAPIS" I A MENJAR FORÇA!

dimarts, 8 de febrer de 2011

Una salsa de calçots... NO PAS!!.. Una salsa Gincalçotònica!

POT DE KILO DE SALSA DE
GINCALÇOTÒNIC
Ara sí que feia dies que no feia cap incursió al meu petit i desordenat laboratori casolà (altrament anomenat cuina).  Però arribo molt cansat a casa i el que em ve menys de gust és tornar-me a posar a la cuina.  Però com que demà, unes amigues alemanyes -bé, de fet, només una, però té una gossa que és políglota-, ens han convidat a ca seva a fer una "calçotada", a mi i al Manu ens ha entrat la falera aquella de ser "ben educats" i portar alguna cosa.  Sí, encara que demà sigui dimecres nit, farem "eine BBQ mit Kalzotten".  I jo penso... WUNDERBAR!!!!!

Bé, com que els que ja m'heu conegut ja veieu que estic una mica aixelebrat, fet-i-deixat-estar, tot i ser garrotxí (d'aquells que en el seu moment van firmar perquè el Mc.Do cardés el camp d'Aulot [pronunciat a la garrotxina, sis plau]), he fet una salsa de calçots amb el super fabulós i sofis nou producte de El Rebost de l'Empordanet(R):  Les llàgrimes de Gintònic!

Tot i que encara estava calenta a l'hora del sopar, l'he provada amb una amanida d'endívies i ceba tendra i estava... de MORT (de veritat, de veritat, pol niño jesú)!

Per cert, si teniu algun pelut de quatre potes per casa, exploteu-lo com m'han fet a mi, que he hagut de triturar els fruits secs jo mateixa! Grrrrrr...

Aquí va la recepta de Salsa de Calçots que fa tothom i que podeu trobar a un milió de blogs dins el cibermón:


  • Una cabeça d'alls escalivats
  • Un all crú
  • 100 g d'ametlla torrada (si és de Casa Gispert, molt millor)
  • 30 g d'avellanes torrades (ídem)
  • 5 tomàquets escalivats
  • 80 cl. d'oli d'oliva, com més andalús, millor, que són més bons!
  • 1 llesca de pa torrat xucat amb vinagre de Xerès (jo he substituït el vinagre per un pot de Gintònic)
  • la carn d'una nyora (les de Casa Gispert són incomparables!)
  • una pisca de sal
  • una pisca de pebre
Per tant, per fer la salsa Gincalçotònica només us cal treure el vinagre del vostre abast i tenir ben aprop la nova creació de El Rebost de l'Empordanet(r).

PROCEDIMENT:
  1. Escalivem la cabeça d'alls juntament amb els tomàquets.
  2. En un bol batedor o a la Thermomix(r) hi posem les ametlles, les avellanes, la carn de la nyora, el pa torrat, les llàgrimes de gintònic, l'oli, la sal i el pebre.
  3. Ho batem fins que quedi tot ben finet.
  4. Traiem els tomàquets i els alls del forn.  Traiem la pell del tomàquet i les llavors i posem la polpa del tomàquet a dins del got batedor.
  5. Netegem els alls i hi posem la pasta que ens quedarà o al ganivet o als dits (depèn de com els netegeu)
  6. Ho tritureu tot fins que us quedi una salsa ben fina fina.
  7. Deixeu-ho refredar, tanqueu els pots i a la nevera.  Espereu unes 24 hores abans no menjar-la, estarà més bona i els gustos s'hauran assentat.
CLICADA D'ULL --> A mí, personalment, les salses me les faig sempre jo mateix.  Les que venen de pot no m'agraden perquè, per abaratir-les, usen fruita seca d'estraper-lo o canvien ingredients en la fruita seca i queden com "soses".  Totes les llàgrimes que elabora El Rebost de l'Empordanet poden ser el substitut del vinagre en qualsevol salsa o vinagreta, donant una consistència de iogurt i un gust ben original!

APA, QUE AQUESTA SALSA TAMBÉ QUEDA BÉ DAMUNT D'UNA AMANIDA O UNA CARN!

dissabte, 5 de febrer de 2011

Moltes gràcies, Gastroblogaires!

La Rosita, El Rebost de l'Empordanet(r) i el Manu us diem: MOLTÍSSIMES GRÀCIES per haver vingut al Mas Alba a la presentació de les nostres dues petites empreses.  En especial, vull agrair l'interés que heu mostrat per la feina que, tant el Martí com jo, estem fent com formiguetes dia a dia; remerciar-vos pel respecte que heu mostrat per les opcions de treball que tenim cadascú de nosaltres; mil mercès per les preguntes que heu plantejat i que fan que, dia a dia, anem millorant en tot allò que, d'antuvi, volem surti perfecte.

Segur que, per a El Rebost de l'Empordanet(r) i gràcies a tots vosaltres, aquest 2011 serà un any on podré millorar molts aspectes del producte i satisfer, encara més, les necessitats del consumidor.

A més, estic molt content pel companyerisme i "bon rotllo" que hi ha.  He pogut palpar que, entre tots, veient-nos companys que compartim una mateixa afició, ens podem donar un cop de mà des de l'amistat, sense veure'ns, de cap manera, "competidors" en res... de fet, al final ningú se'n duu cap premi!

I també agrair a molts de vosaltres que heu hagut de matinar i fer quilòmetres per conèixer aquest "bitxu raru" del Manu amb la seva Rosita.

Hem disfrutat MOLTÍSSIM!

CLICADA D'ULL --> Que torneu a venir dissabte que ve?????

Apa, bona nit a tots, que estic cansadot!

divendres, 28 de gener de 2011

Jornades gastroturístiques a Mas del Joncar - Sant Pere Pescador

El Rebost de l'Empordanet i el turisme rural Mas del Joncar de Sant Pere Pescador, organitzem jornades gastroturístiques actives de cap de setmana.

Els hostes arribeu el divendres (mínim dues persones per omplir una habitació doble).  El divendres vespre hi ha un sopar degustació.  El dissabte... ens posem a treballar amb El Rebost de l'Empordanet a la cuina del Mas del Joncar.  Prepararem el dinar que us menjareu.  Després de dinar hi ha estona lliure i el vespre ens tornem a posar a la cuina.  Els tallers són actius i participatius, aclarirem dubtes sobre coccions, ingredients, additius, com comprar, etc.  Els tallers i les estades estan pensats per a adults.  Absteniu-vos-en parelles amb nens petits o menors d'edat complicats.

El diumenge hi ha la possibilitat d'anar a visitar un celler de l'Alt Empordà amb tast de vins inclosos.

Les dates que es duen a terme les estades són:

FEBRER 25-26
MARÇ 4 - 5 // 18 - 19
ABRIL 1 - 2

Per a més informació i preus podeu contactar l'Anna i el Miquel de Mas del Joncar a 972 521 072

CLICADA D'ULL --> Com més aviat us hi apunteu, més contents estarem tots! S'hi està molt bé, al Mas!

diumenge, 23 de gener de 2011

Arròs estil "Walking Dead"

EL MEU PLAT "WALKING DEAD"
Una vegada més, i molt amablement, el Manel de Mengívol m'ha tornat a regalar una bosseta d'arròs Carneroli de l'Estany de Pals.  L'altra post sobre aquest mateix arròs va tenir un èxit impressionant entre els seus clients i, per això, ara me n'ha tornat a donar més.  El més fàcil haguera estat fer un risotu, cosa ben evident, potser massa i tot.  He preferit canviar de rotllo.

I, segurament, us preguntareu per què en dic "Walking Dead", d'aquest meu arròs d'avui.  Doncs les raons són ben fàcils: estava mort de gana, fins i tot tenia mal de ventre de la gana que tenia.  Per altra banda, el color que en resulta, ja l'és el d'un cadàver que porta sis o set dies donant volts pel món sense ser atès de la manera que cal atendre un ens d'aquests.  La llàstima és que no tenia suc de tomàquet -de fet, tampoc en sóc gens amant, ni del tomàquet ni del seu suc-, però si voleu jugar a "nits de terror" o deixar bocabadada a alguna amistat vostra, la idea és que, quan l'arròs surt del forn, hi feu algunes escletxes amb el ganivet, i hi tireu una mica de suc de tomàquet, just per semblar les llagues sanguinoses del walking dead en qüestió.

Va, anem per feina que hi ha gana:

L'ARRÒS DE L'ESTANY DE PALS
INGREDIENTS:

  • Arròs carneroli
  • Llorer
  • Oli d'oliva
  • Un porro
  • Alls
  • Llavors de sèsam
  • Curri de Madràs (si us el voleu elaborar vosaltres, a discreció, porta: coriandre, mostassa en gra, cúrcuma, fenigrec, guindilla, comí, pebre vermell, all, fonoll i sal)
  • Julivert
  • Orenga 
  • Ametlles crues
  • Salmó fresc
  • Parmesà
  • ELS INGREDIENTS DE LA PICADA
  • Una pisca de sal
PROCEDIMENT:
  1. Mentre bullim l'arròs en una olla amb dues fulles de llorer, fem la picada.
  2. La picada: els alls, el sèsam, el curri, el julivert, l'orenga i les ametlles crues.  Ho piquem tot gentilment, a mi m'agrada trobar-hi els trossets d'all i d'ametlla.  Hi afegim oli fins que aconseguim una pasta que en podríem fer una mandonguilla.
  3. Piquem el porro émincé.
  4. Quan l'arròs ja és bullit, el rentem ben rentat i el posem en una safata.  Hi barregem la picada i hi afegim el salmó fresc esmicolat.
  5. Hi tirem el formatge pel damunt, ho salem, ho barregem i hi tornem a afegir formatge pel la part de dalt, per gratinar.
  6. Ho posem al forn, a 200 graus, però en posició baixa.  Interessa que les verdures i la picada quedi una mica feta i que no se'ns torri el gratinat.
  7. "WALKING DEAD" ACABAT DE SORTIR DEL FORN
  8. Quan la cuina fa olor, ja podem retirar la safata del forn i menjar-nos-lo.
Fixeu-vos que l'única cosa que té una cocció "agresiva" és l'arròs.  Tota la resta d'ingredients es posen en cru, tenen una cocció suau, i es deixen tots els ingredients granyals (els italians en diuen "al dente").

CLICADA D'ULL --> Jo no sé si és el fet de passar-me set dies a la setmana comunicant-me, únicament, amb un ésser pelut i de 4 potes que es diu Rosita o bé és el fet de viure dins d'un gruyère que he arribat a la conclusió que aquesta sèrie de "Walking Dead" és una al·legoria a la societat actual en què tothom necessita lleis i referents per viure i sobreviure, fins al punt de ser, no ja uns titelles, sinó de viure atzarosament.  És allò que abans els d'aquí en dèiem "borregus".... No sé... Algú s'ha adonat d'això?

APA, NO ESPEREU A JALOGÜÍN A PROVAR L'ARRÒS, QUE ESTÀ BO!  BON PROFIT!

dissabte, 22 de gener de 2011

Trobada de "gastrobloggers" de llengua catalana el dia 5 de febrer de 2011

Hola a tots,

Darrerament us tinc molt abandonats, però la feina és la feina, cal estar al peu del canó.

Deixo aquest post perquè us pot interessar.  En aquest link hi trobareu el resum i la informació detallada de la nova trobada de gastrobloggers en llengua catalana que es fa aquest 2011.  Cal que us poseu en contacte amb el Manel del blog del mateix link.  Les places són limitades, així que CORREU-HI a apuntar-vos-hi!!!

Jo no explico res més perquè ho explica molt bé el meu tocaiu!!!

Us hi espero!!!

OBRIU LA GANA I AFILEU ELS LLAPIS!

dissabte, 1 de gener de 2011

Un abric (o "papillote") de peix amb tàrtar potenciat amb un guacamole

Avui sí que toca felicitar l'any a tots, i en especial els Manel's, ja que el primer de l'any és el nostre dia!  Aquest és el primer plat que vaig fer per la nit de fi d'any.  Un tàrtar de salmó embolicat amb un carpaccio de gamba.  Per tant, el carpaccio en fa d'abric (o papillote) al tàrtar. [Com que no sóc partidari de moltes aberracions lingüístiques del Termcat, prefereixo usar una paraula catalana que s'ajusta a la francesa de "papillote" o bé deixar-la en francès tal qual com a respecte a una altra cultura].

Per fer el tàrtar necessitem: salmó fresc, ceba tendra, tàpares, cogombrets en vinagre, Wasabi, mostassa antiga, sal i pebre.  Ho tallem tot ben esmicolat i ho barregem tot.  De Wasabi, poseu-n'hi poc ja que tindrem un guacamole que, al portar Tabasco, ja ajudarà a potenciar el gust dels peixos crus.  Si voleu, al tàrtar hi podeu afegir un ou batut.  Jo no n'hi poso mai perquè no sóc amant dels ous.  Així mateix, si voleu, podeu amanir-ho una mica amb oli de sèsam o d'argan, però molt poc.  Quan tinguem el tàrtar preparat, el guardem a la nevera.

EL CARPACCIO DE GAMBES DAMUNT DEL FILM
Ara prepararem el carpaccio de gambes.  Agafem unes quantes gambes i les posem sobre film, les aixefem una mica amb les mans i les cobrim amb més film.  Amb l'ajut del corró, en fem una pel·lícula ben fina, talment com si vulguéssim fer un carpaccio.  Quan aconseguim aquesta capa fina, llevem el film de la part superior amb cura de no emportar-nos carn de gamba.  Amb l'ajut d'una cullera, hi posem una mica de carpaccio i, amb el film que ens ha quedat a sota, l'emboliquem per obtenir un abric, un "papillote", un caneló, un ravioli o el que més us plagui anomenar-ho.  Ho deixem ben embolicat i ho posem una estona curta al congelador perquè agafi consistència.

Per fer el guacamole, aquí trobareu la recepta.


La primera idea és que el guacamole vagi per damunt de l'abric però, com que hi ha gent que no els agrada el picant, millor posar-ho a part i que cadascú s'ho barregi al seu gust.  Tot i així, els picants del wasabi i del tabasco són diferents.  Mentre que el tabasco és "calent", el wasabi és "refrescant".  Hi afegeixo una mica de rave que ajuda la digestió del peix cru i, en general, fa que tot el que és marisc sigui menys nociu per al nostre àcid úric!

CLICADA D'ULL --> Aquest abric, tot i embolicat amb el film, el podeu posar una estoneta al vapor, just perquè es cogui la gamba però deixi el tàrtar cru.  En aquest cas, si ho feu així, us recomano que hi afegiu una mica de Tamari a l'hora de servir.

BON PROFIT I BON ANY!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...