divendres, 28 de gener de 2011

Jornades gastroturístiques a Mas del Joncar - Sant Pere Pescador

El Rebost de l'Empordanet i el turisme rural Mas del Joncar de Sant Pere Pescador, organitzem jornades gastroturístiques actives de cap de setmana.

Els hostes arribeu el divendres (mínim dues persones per omplir una habitació doble).  El divendres vespre hi ha un sopar degustació.  El dissabte... ens posem a treballar amb El Rebost de l'Empordanet a la cuina del Mas del Joncar.  Prepararem el dinar que us menjareu.  Després de dinar hi ha estona lliure i el vespre ens tornem a posar a la cuina.  Els tallers són actius i participatius, aclarirem dubtes sobre coccions, ingredients, additius, com comprar, etc.  Els tallers i les estades estan pensats per a adults.  Absteniu-vos-en parelles amb nens petits o menors d'edat complicats.

El diumenge hi ha la possibilitat d'anar a visitar un celler de l'Alt Empordà amb tast de vins inclosos.

Les dates que es duen a terme les estades són:

FEBRER 25-26
MARÇ 4 - 5 // 18 - 19
ABRIL 1 - 2

Per a més informació i preus podeu contactar l'Anna i el Miquel de Mas del Joncar a 972 521 072

CLICADA D'ULL --> Com més aviat us hi apunteu, més contents estarem tots! S'hi està molt bé, al Mas!

diumenge, 23 de gener de 2011

Arròs estil "Walking Dead"

EL MEU PLAT "WALKING DEAD"
Una vegada més, i molt amablement, el Manel de Mengívol m'ha tornat a regalar una bosseta d'arròs Carneroli de l'Estany de Pals.  L'altra post sobre aquest mateix arròs va tenir un èxit impressionant entre els seus clients i, per això, ara me n'ha tornat a donar més.  El més fàcil haguera estat fer un risotu, cosa ben evident, potser massa i tot.  He preferit canviar de rotllo.

I, segurament, us preguntareu per què en dic "Walking Dead", d'aquest meu arròs d'avui.  Doncs les raons són ben fàcils: estava mort de gana, fins i tot tenia mal de ventre de la gana que tenia.  Per altra banda, el color que en resulta, ja l'és el d'un cadàver que porta sis o set dies donant volts pel món sense ser atès de la manera que cal atendre un ens d'aquests.  La llàstima és que no tenia suc de tomàquet -de fet, tampoc en sóc gens amant, ni del tomàquet ni del seu suc-, però si voleu jugar a "nits de terror" o deixar bocabadada a alguna amistat vostra, la idea és que, quan l'arròs surt del forn, hi feu algunes escletxes amb el ganivet, i hi tireu una mica de suc de tomàquet, just per semblar les llagues sanguinoses del walking dead en qüestió.

Va, anem per feina que hi ha gana:

L'ARRÒS DE L'ESTANY DE PALS
INGREDIENTS:

  • Arròs carneroli
  • Llorer
  • Oli d'oliva
  • Un porro
  • Alls
  • Llavors de sèsam
  • Curri de Madràs (si us el voleu elaborar vosaltres, a discreció, porta: coriandre, mostassa en gra, cúrcuma, fenigrec, guindilla, comí, pebre vermell, all, fonoll i sal)
  • Julivert
  • Orenga 
  • Ametlles crues
  • Salmó fresc
  • Parmesà
  • ELS INGREDIENTS DE LA PICADA
  • Una pisca de sal
PROCEDIMENT:
  1. Mentre bullim l'arròs en una olla amb dues fulles de llorer, fem la picada.
  2. La picada: els alls, el sèsam, el curri, el julivert, l'orenga i les ametlles crues.  Ho piquem tot gentilment, a mi m'agrada trobar-hi els trossets d'all i d'ametlla.  Hi afegim oli fins que aconseguim una pasta que en podríem fer una mandonguilla.
  3. Piquem el porro émincé.
  4. Quan l'arròs ja és bullit, el rentem ben rentat i el posem en una safata.  Hi barregem la picada i hi afegim el salmó fresc esmicolat.
  5. Hi tirem el formatge pel damunt, ho salem, ho barregem i hi tornem a afegir formatge pel la part de dalt, per gratinar.
  6. Ho posem al forn, a 200 graus, però en posició baixa.  Interessa que les verdures i la picada quedi una mica feta i que no se'ns torri el gratinat.
  7. "WALKING DEAD" ACABAT DE SORTIR DEL FORN
  8. Quan la cuina fa olor, ja podem retirar la safata del forn i menjar-nos-lo.
Fixeu-vos que l'única cosa que té una cocció "agresiva" és l'arròs.  Tota la resta d'ingredients es posen en cru, tenen una cocció suau, i es deixen tots els ingredients granyals (els italians en diuen "al dente").

CLICADA D'ULL --> Jo no sé si és el fet de passar-me set dies a la setmana comunicant-me, únicament, amb un ésser pelut i de 4 potes que es diu Rosita o bé és el fet de viure dins d'un gruyère que he arribat a la conclusió que aquesta sèrie de "Walking Dead" és una al·legoria a la societat actual en què tothom necessita lleis i referents per viure i sobreviure, fins al punt de ser, no ja uns titelles, sinó de viure atzarosament.  És allò que abans els d'aquí en dèiem "borregus".... No sé... Algú s'ha adonat d'això?

APA, NO ESPEREU A JALOGÜÍN A PROVAR L'ARRÒS, QUE ESTÀ BO!  BON PROFIT!

dissabte, 22 de gener de 2011

Trobada de "gastrobloggers" de llengua catalana el dia 5 de febrer de 2011

Hola a tots,

Darrerament us tinc molt abandonats, però la feina és la feina, cal estar al peu del canó.

Deixo aquest post perquè us pot interessar.  En aquest link hi trobareu el resum i la informació detallada de la nova trobada de gastrobloggers en llengua catalana que es fa aquest 2011.  Cal que us poseu en contacte amb el Manel del blog del mateix link.  Les places són limitades, així que CORREU-HI a apuntar-vos-hi!!!

Jo no explico res més perquè ho explica molt bé el meu tocaiu!!!

Us hi espero!!!

OBRIU LA GANA I AFILEU ELS LLAPIS!

dissabte, 1 de gener de 2011

Un abric (o "papillote") de peix amb tàrtar potenciat amb un guacamole

Avui sí que toca felicitar l'any a tots, i en especial els Manel's, ja que el primer de l'any és el nostre dia!  Aquest és el primer plat que vaig fer per la nit de fi d'any.  Un tàrtar de salmó embolicat amb un carpaccio de gamba.  Per tant, el carpaccio en fa d'abric (o papillote) al tàrtar. [Com que no sóc partidari de moltes aberracions lingüístiques del Termcat, prefereixo usar una paraula catalana que s'ajusta a la francesa de "papillote" o bé deixar-la en francès tal qual com a respecte a una altra cultura].

Per fer el tàrtar necessitem: salmó fresc, ceba tendra, tàpares, cogombrets en vinagre, Wasabi, mostassa antiga, sal i pebre.  Ho tallem tot ben esmicolat i ho barregem tot.  De Wasabi, poseu-n'hi poc ja que tindrem un guacamole que, al portar Tabasco, ja ajudarà a potenciar el gust dels peixos crus.  Si voleu, al tàrtar hi podeu afegir un ou batut.  Jo no n'hi poso mai perquè no sóc amant dels ous.  Així mateix, si voleu, podeu amanir-ho una mica amb oli de sèsam o d'argan, però molt poc.  Quan tinguem el tàrtar preparat, el guardem a la nevera.

EL CARPACCIO DE GAMBES DAMUNT DEL FILM
Ara prepararem el carpaccio de gambes.  Agafem unes quantes gambes i les posem sobre film, les aixefem una mica amb les mans i les cobrim amb més film.  Amb l'ajut del corró, en fem una pel·lícula ben fina, talment com si vulguéssim fer un carpaccio.  Quan aconseguim aquesta capa fina, llevem el film de la part superior amb cura de no emportar-nos carn de gamba.  Amb l'ajut d'una cullera, hi posem una mica de carpaccio i, amb el film que ens ha quedat a sota, l'emboliquem per obtenir un abric, un "papillote", un caneló, un ravioli o el que més us plagui anomenar-ho.  Ho deixem ben embolicat i ho posem una estona curta al congelador perquè agafi consistència.

Per fer el guacamole, aquí trobareu la recepta.


La primera idea és que el guacamole vagi per damunt de l'abric però, com que hi ha gent que no els agrada el picant, millor posar-ho a part i que cadascú s'ho barregi al seu gust.  Tot i així, els picants del wasabi i del tabasco són diferents.  Mentre que el tabasco és "calent", el wasabi és "refrescant".  Hi afegeixo una mica de rave que ajuda la digestió del peix cru i, en general, fa que tot el que és marisc sigui menys nociu per al nostre àcid úric!

CLICADA D'ULL --> Aquest abric, tot i embolicat amb el film, el podeu posar una estoneta al vapor, just perquè es cogui la gamba però deixi el tàrtar cru.  En aquest cas, si ho feu així, us recomano que hi afegiu una mica de Tamari a l'hora de servir.

BON PROFIT I BON ANY!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...