divendres, 25 de febrer de 2011

Llàgrimes de Gintònic o Ramon Freixa, Wilfredo Lam, André Breton i El Rebost de l'Empordanet

FOTO ROBADA DEL BLOG IDASDECOCINA    

Aquest matí de divendres ha estat especial.  La gran alegria ha estat rebre un correu privat a través de Facebook des d'uns admiradors de Saragossa. 
Em passaven AQUEST LINK que us enganxo aquí perquè pugueu disfrutar d'una literatura culinària que està feta des de la passió i l'amor a les coses ben fetes. 
I ha estat un honor per a El Rebost de l'Empordanet(r) que se'ns estigui comparant amb l'obra pictòrica de Wilfredo Lam i la literatura d'André Breton.  D'aquest últim, jo en sóc un fervent admirador, a més!  Per a mi la seva millor obra poètica ha estat El Aire del Agua

Ah, i per cert, la Rosita ha passat a la categoria d'"Escudera"...

Una vez más, MUCHÍSIMAS GRACIAS, Idasdecocina!

dimecres, 23 de febrer de 2011

Maduixes amb llàgrimes de Gintònic - Gràcies a Pa de Nous

FOTO DE LA RECEPTA DE PA DE NOUS, ROBADA
DEL SEU BLOG!
Clicant aquí trobareu una recepta ben senzilla per a una nova aplicació ben original de les llàgrimes de Gintònic d'El Rebost de l'Empordanet(r)

Agraeixo vivament a Pa de Nous per aquesta recepta.  Moltes gràcies!

diumenge, 20 de febrer de 2011

Favetes amb melmelada de Tomàquet amb Alfàbrega

FOTO ROBADA DEL BLOG: CUINAR ÉS GENERÓS


Us linquejo aquí el que ha fet el meu tocaiu Manu(el) de Cuinar és generós.

Moltes gràcies, Manu(el)

Aquí podeu anar al seu blog i a la recepta que ha titulat més amunt

dissabte, 19 de febrer de 2011

IN MEMORIAM Santi Santamaria

Yang i Yin... dues forces IN MEMORIAM
Ufff... Hi he sigut a temps!  Finalment he pogut robar-me dues horetes per fer les compres i fer-me el dinar dedicat a la memòria de l'Empresari Santi Santamaria.  M'ha fet molt il·lusió dedicar-li aquest temps i aquesta recepta.  Tot i que vaig tenir la sort de conèixer-lo, cuinar amb ell i menjar amb ell a casa d'una amiga meva en un sopar íntim d'amics (érem 9), i d'això ja fa 4 anys, una setmana santa a l'Alt Empordà, mai més hem coincidit.  En la intimitat, i amb tota la colla de gent que érem, va ser una persona respectuosa i que sabia compartir un temps i un espai amb tot tipus de gent, de classes socials, de pensaments, de maneres de viure...  I el que més em va agradar, i impactar, a la vegada, és que aquell vespre va venir, amb la seva companya, amb un cabàs ple de menjar des de Sant Celoni per compartir-ho amb els amics.

Tot i així, el que més li he admirat -i que de fet admiro de tothom- és que era una persona molt independent, amb les idees clares del que NO cal ser ni fer, sorneguer i que va saber fugir de totes les capelletes, grupets i col·lectius que es fan i es desfan arreu.  I ho admiro perquè, tant aquesta actitud com aquest tarannà em demostra el grau d'exigència que un humà pot arribar a aguantar per ser coherent amb ell mateix i, consegüentment, no haver-se d'avergonyir ni frisar per saber dir les coses pel seu nom i a la cara.  I això, en una societat on, si no pertanys a cap grup i, encara menys, si no ets algú dins d'aquesta capelleta, esdevéns un "outsider" dins l'ofici que estiguis fent.

I sí, aquell vespre vaig conèixer un Santi conscient de la petitesa del món en què vivim, una persona que ha dominat l'ofici de la cuina i un gran professional del món de l'Empresa.

Jo, d'aquesta recepta, prefereixo "etiquetar-la" com a Memòria... En Santi no marxarà de les nostres vides mentre el recordem i mentre la seva família continuï les seves petges.  Espero, i creuo els dits, que cap d'ells es torni com els que sovint tenim per aquí pol·lulant en fires, renuions i grupets d'il·luminats...

I ja que el Santi ha mutat les seves energies al Sud-est Asiàtic, he volgut fer un plat dedicat a la mutació, a la mutació constant de les coses.  He usat ingredients d'aquí i ingredients orientals però, a l'hora de muntar el plat, he posat els ingredients més Yang a dalt de tot (a tocar al Cel, generador de la creació) i els més Yin a baix de tot (a tocar de la Terra, receptora de la creació).  La salsa líquida, com qualsevol líquid, he respectat la idea de pensament taoista que els líquids són més dèbils (energèticament) que els sòlids.  És a dir, he comparat el líquid de la salsa amb els rius, i la part sòlida, amb les muntanyes.  L'aigua, gràcies a la seva docilitat i debilitat, té la força suficient per  fer canviar allò que és més dur i perenne: la muntanya i les pedres.

Vinga, anem per feina que avui és tot molt llarg.

INGREDIENTS:

  • Carxofa
  • Espàrrecs
  • Porros
  • Carabassó
  • Xampinyons
  • Pasta Kadaïfi
  • Gambes
  • Salmó
  • Ceba de Figueres
  • Carabassó
  • Oli de girasol
  • Oli de Sèsam
  • Alga Kombú
  • Licor d'arròs
  • Pebrots vermells escalivats
  • Chile
PROCEDIMENT:
  1. Netegem les carxofes i les partim en 4 parts.  Trenquem el tronc dels espàrrecs per quedar-nos amb lo més tendre.
  2. Ho posem a la vaporera.  20 minuts per a les carxofes, 7 minuts per als espàrrecs.
  3. Ho guardem

  1. En una altra paella, preparem l'alga Kombú.  La tallem a tires petites i la posem a la paella amb dos dits d'aigua, que deixi anar la sal.  Quan estigui a punt d'acabar-se l'aigua, hi afegim les gambes.  Un cop grenyals, apaguem el foc i ho guardem.

  1. Escalivem els pebrots.  Fins que la pela sigui ben negra.  Els netegem i els tallem a tires.  Ho guardem.

  1. Ratllem amb la mandolina el porro i el carabassó.  Ho guardem.

  1. Ratllem dues cebes amb la mandolina.  Ho guardem
  2. Posem els xampinyons a la paella, sense oli.  Quan estiguin torradets, hi afegim la ceba que deixarà anar l'aigua.
  3. Quan ja estigui tot una mica potxat, hi afegim el licor d'arròs.
  4. Quan ja s'ha begut el licor, hi afegim la salsa de soja.
  5. Hi posem el Chile sencer a dalt de tot i deixem reduir.
  6. Un cop reduït, ho guardem.

  1. Emboliquem un quart de carxofa amb una tira de pebrot vermell escalivat.  Tapem el cor de la carxofa amb la pasta kadaïfi.
  2. Amb oli ben roent, fregim el kadaïfi.  
  3. Ho posem sobre paper assecant i ho guardem al forn que se'ns mantingui calent.

I ara ja podem començar a preparar el plat.

  • A sota de tot hi posarem 8 espàrrecs, simbolitzant la rosa dels vents, marcant qualsevol direcció.
  • Al bell mig, hi posarem les verdures que hem cuinat amb cura que no hi caigui la salsa
  • Mentrestant fem això, posem el salmó a la planxa, només marcat costat i costat, que el dins quedi ben cru.
  • També, mentrestant, saltem amb una gota d'oli de sèsam, el carabassó i el porro.  Han de quedar ben grenyals!!!
  • Posem el salmó damunt les verdures.
  • Coloquem les carxofes amb kadaïfi intentant agafar volum.
  • Al damunt hi posem el porro i el carabassó.
  • Al damunt hi posem les gambes amb l'alga.
  • Ho reguem tot amb la salsa de les verdures fetes amb licor d'arròs.
  • I, finalment, posem el Chile a dalt de tot.  Qui se'l vulgui menjar, que el vagi mossegant a trossos petits i combinar amb les dues textures de verdures i el salmó volta-volta.  
CLICADA D'ULL -->  Contràriament al que es creu a Occident, les espècies picants són yin.  És a dir, ens refresquen i ens calmen.  Tot i que de bell antuvi sentim el foc i ens posem a suar de cop, el que estem fent és treure l'energia yang sobrant i relaxar i equilibrar el cos.

Santi:  Estiguis on estiguis, ens veiem!

divendres, 18 de febrer de 2011

Gintonic Delux 350 grs a INNOFORUM 2011

Uf!  Ha costat... patiment, suors, last-minutes... bé, lo de sempre.  I sí, les Llàgrimes de Gintònic se'n van a Innoforum 2011 a concursar.  Clar, en una fira "pija" on es fan menjars "rarus" amb estris "etrambòtics" que ningú és capaç de fer a casa, i que com més "alienat" millor, El Rebost de l'Empordanet se les ha hagut de manegar per presentar una cosa que semblés que vingués de Júpiter, o d'Urà [és que Mart ja entra dins del nostre radi d'acció i ja el tenim pamat].  I ens ha sortit un pot com abduït d'estirat, amb uns colors blavosos que no sabem encara si qui ho va fer es va empastillar o si ha quedat glaçat del sustu que li ha provocat que el sol tingui més activitat des de dimarts passat.

Tant se val, la qüestió és que hem arribat a temps, i podreu veure la nostra darrera bogeria a la vitrina 1 d'Innofòrum al Forum de Girona 2011. Ho podreu admirar fins a marejar-vos i tastar fins acontentar-vos, del 20 al 23 de febrer!

I lo dit, deixa de ser piju i fes-te sofis, i podràs compartir amb les teves amigues, tardes de diumenges ben gintonificades!

CLICADA D'ULL --> Amb el gintònic que he arribat a prendre, avui us cluco els dos ulls!

dijous, 10 de febrer de 2011

Un arròs... "japi fàmili"

ARRÒS "JAPI FÀMILI"
L'arròs em torna boig.  I de qualsevol manera: paella, bullit de mal de ventre, fregit, fet al forn, al vapor, tant se val, però que sigui arròs.  I avui li toca el torn al "japi fàmili".  No és ben bé el tipus de cuinat "familia feliz" xinès, ni tampoc el tipus "japi míl" del nostre estimat McDo.  No pas!  És un arròs que ens fa més "japis" que feliços perquè l'acabem fent amb Vermut Blanc!  És a dir, acabes una mica més atontat del que normalment hom pot estar, però sense acabar essent "tontu" del tot.  I si mai teniu un dinar-reunió-que-no-hi-puc-faltar-perquè-sinó-em-deshereten-i-he-d'aguantar-la-iaia-la mama-i-tots-els-difunts familiar, és el bon estat anímic per no acabar mig barallats o discutits.  Vé't aquí la "japi fàmili".

Aquest cop he usat Martini, del barat, que per a cuinar per a un tot sol i de dia de "faner" ja està bé. [paraula garrotxina catalogada com a "català de transició" (és a dir, entre l'occità i el portuguès, i no és broma!) que l'estàndard en diu "feiner"]

El gust final d'aquest arròs queda entre mig d'un arròs oriental i un dels d'aquí... en gust, eh! No vull pas dir que geogràficament caiguem al Pakistan o a l'Uzbequistan... Ja veureu:

INGREDIENTS:

  • Arròs del Delta de l'Ebre, que és molt bo
  • Gambes -jo les tenia de la Sirena, que també estan bé, per sortir del pas
  • Alls tendres -aquests vénen de Castelldefels, d'un conegut que té un hort ecològic al costat de la pista 3 de l'aeroport d'El Prat (glubs!)
  • Ceba tendra - del super de l'Escala, no en sé la procedència, però per a mi és producte local km 9 (estic a 9 kms de l'Escala)
  • Oli d'oliva andalús, molt bo
  • Mantega Irlandesa, exquisida
  • Salsa de soja, del "todo a sien" dels xinus de Sant Pere
  • Mel de timó que em van regalar aquest nadal per fer-me passar el constipat.  Molt efectiva, aquesta mel.
  • Cacahuets
  • Una pisca de Curry de Madràs
  • Un got de carajillu de vermut blanc.
PROCEDIMENT:
  1. Bullim l'arròs fins deixar-lo grenyal (al dente).  El rentem ben rentat i el posem dins d'una safata per anar al forn.
  2. En una paella, hi posem una gota d'oli i dos bons cullerots de mantega.  Hem d'aconseguir una "crema" com si vulguéssim fer pasta o risotto (evidentment, parlo dels italians, no pas dels restaurants o cases espanyoles que fan servir la crema de llet per fer plats italians)
  3. Hi posem a saltejar les gambes. Hi afegim la ceba i els alls tallats grollerament, que es vegin.  
  4. Quan la mantega ha començat a agafar una mica de color torradet, hi tirem el got de vermut blanc.
  5. Quan comenci a bullir, hi afegim la salsa de soja i la mel.  Quan la mel ha quedat ben diluïda amb la resta de la salsa, parem el foc.
  6. Tirem aquesta salsa per damunt de l'arròs, hi afegim la pisca de curry i els cacahuets.
  7. Ho barregem tot.  Ho podeu fer amb les mans o bé amb dues culleres.  Jo ho he fet amb les mans, que sempre queda més bo.  Però me les he rentades, abans, ok?
  8. Hi barregem parmesà gratat.
  9. Ho posem al forn perquè l'arròs s'acabi de fer.  Fixeu-vos a la foto que l'arròs no queda inundat amb la salsa que he preparat, el mateix vapor acabarà de coure'l tot.  Tot i així, de tant en tant el traieu del forn i el barregeu.
  10. Fixeu-vos que no hi he posat sal perquè tant la salsa de soja del "todo a sien" com els cacahuets, ja en porten!
CLICADA D'ULL -->  Les sobres de l'arròs, tant si els feu al forn com si és una paella, es poden convertir en truites.  A Olot, el dia que es menjava la paella era el dijous -deien que perquè era el dia que arribava el peix de Roses.  Hi ha una altra versió que diu que perquè era el dia que les "txatxes" feien festa... eren així de senyorials, a Olot-.  Per tant, els divendres ens en menjàvem la truita, i us asseguro que està MOLT BONA!

APA, A SER "JAPIS" I A MENJAR FORÇA!

dimarts, 8 de febrer de 2011

Una salsa de calçots... NO PAS!!.. Una salsa Gincalçotònica!

POT DE KILO DE SALSA DE
GINCALÇOTÒNIC
Ara sí que feia dies que no feia cap incursió al meu petit i desordenat laboratori casolà (altrament anomenat cuina).  Però arribo molt cansat a casa i el que em ve menys de gust és tornar-me a posar a la cuina.  Però com que demà, unes amigues alemanyes -bé, de fet, només una, però té una gossa que és políglota-, ens han convidat a ca seva a fer una "calçotada", a mi i al Manu ens ha entrat la falera aquella de ser "ben educats" i portar alguna cosa.  Sí, encara que demà sigui dimecres nit, farem "eine BBQ mit Kalzotten".  I jo penso... WUNDERBAR!!!!!

Bé, com que els que ja m'heu conegut ja veieu que estic una mica aixelebrat, fet-i-deixat-estar, tot i ser garrotxí (d'aquells que en el seu moment van firmar perquè el Mc.Do cardés el camp d'Aulot [pronunciat a la garrotxina, sis plau]), he fet una salsa de calçots amb el super fabulós i sofis nou producte de El Rebost de l'Empordanet(R):  Les llàgrimes de Gintònic!

Tot i que encara estava calenta a l'hora del sopar, l'he provada amb una amanida d'endívies i ceba tendra i estava... de MORT (de veritat, de veritat, pol niño jesú)!

Per cert, si teniu algun pelut de quatre potes per casa, exploteu-lo com m'han fet a mi, que he hagut de triturar els fruits secs jo mateixa! Grrrrrr...

Aquí va la recepta de Salsa de Calçots que fa tothom i que podeu trobar a un milió de blogs dins el cibermón:


  • Una cabeça d'alls escalivats
  • Un all crú
  • 100 g d'ametlla torrada (si és de Casa Gispert, molt millor)
  • 30 g d'avellanes torrades (ídem)
  • 5 tomàquets escalivats
  • 80 cl. d'oli d'oliva, com més andalús, millor, que són més bons!
  • 1 llesca de pa torrat xucat amb vinagre de Xerès (jo he substituït el vinagre per un pot de Gintònic)
  • la carn d'una nyora (les de Casa Gispert són incomparables!)
  • una pisca de sal
  • una pisca de pebre
Per tant, per fer la salsa Gincalçotònica només us cal treure el vinagre del vostre abast i tenir ben aprop la nova creació de El Rebost de l'Empordanet(r).

PROCEDIMENT:
  1. Escalivem la cabeça d'alls juntament amb els tomàquets.
  2. En un bol batedor o a la Thermomix(r) hi posem les ametlles, les avellanes, la carn de la nyora, el pa torrat, les llàgrimes de gintònic, l'oli, la sal i el pebre.
  3. Ho batem fins que quedi tot ben finet.
  4. Traiem els tomàquets i els alls del forn.  Traiem la pell del tomàquet i les llavors i posem la polpa del tomàquet a dins del got batedor.
  5. Netegem els alls i hi posem la pasta que ens quedarà o al ganivet o als dits (depèn de com els netegeu)
  6. Ho tritureu tot fins que us quedi una salsa ben fina fina.
  7. Deixeu-ho refredar, tanqueu els pots i a la nevera.  Espereu unes 24 hores abans no menjar-la, estarà més bona i els gustos s'hauran assentat.
CLICADA D'ULL --> A mí, personalment, les salses me les faig sempre jo mateix.  Les que venen de pot no m'agraden perquè, per abaratir-les, usen fruita seca d'estraper-lo o canvien ingredients en la fruita seca i queden com "soses".  Totes les llàgrimes que elabora El Rebost de l'Empordanet poden ser el substitut del vinagre en qualsevol salsa o vinagreta, donant una consistència de iogurt i un gust ben original!

APA, QUE AQUESTA SALSA TAMBÉ QUEDA BÉ DAMUNT D'UNA AMANIDA O UNA CARN!

dissabte, 5 de febrer de 2011

Moltes gràcies, Gastroblogaires!

La Rosita, El Rebost de l'Empordanet(r) i el Manu us diem: MOLTÍSSIMES GRÀCIES per haver vingut al Mas Alba a la presentació de les nostres dues petites empreses.  En especial, vull agrair l'interés que heu mostrat per la feina que, tant el Martí com jo, estem fent com formiguetes dia a dia; remerciar-vos pel respecte que heu mostrat per les opcions de treball que tenim cadascú de nosaltres; mil mercès per les preguntes que heu plantejat i que fan que, dia a dia, anem millorant en tot allò que, d'antuvi, volem surti perfecte.

Segur que, per a El Rebost de l'Empordanet(r) i gràcies a tots vosaltres, aquest 2011 serà un any on podré millorar molts aspectes del producte i satisfer, encara més, les necessitats del consumidor.

A més, estic molt content pel companyerisme i "bon rotllo" que hi ha.  He pogut palpar que, entre tots, veient-nos companys que compartim una mateixa afició, ens podem donar un cop de mà des de l'amistat, sense veure'ns, de cap manera, "competidors" en res... de fet, al final ningú se'n duu cap premi!

I també agrair a molts de vosaltres que heu hagut de matinar i fer quilòmetres per conèixer aquest "bitxu raru" del Manu amb la seva Rosita.

Hem disfrutat MOLTÍSSIM!

CLICADA D'ULL --> Que torneu a venir dissabte que ve?????

Apa, bona nit a tots, que estic cansadot!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...