dissabte, 19 de febrer de 2011

IN MEMORIAM Santi Santamaria

Yang i Yin... dues forces IN MEMORIAM
Ufff... Hi he sigut a temps!  Finalment he pogut robar-me dues horetes per fer les compres i fer-me el dinar dedicat a la memòria de l'Empresari Santi Santamaria.  M'ha fet molt il·lusió dedicar-li aquest temps i aquesta recepta.  Tot i que vaig tenir la sort de conèixer-lo, cuinar amb ell i menjar amb ell a casa d'una amiga meva en un sopar íntim d'amics (érem 9), i d'això ja fa 4 anys, una setmana santa a l'Alt Empordà, mai més hem coincidit.  En la intimitat, i amb tota la colla de gent que érem, va ser una persona respectuosa i que sabia compartir un temps i un espai amb tot tipus de gent, de classes socials, de pensaments, de maneres de viure...  I el que més em va agradar, i impactar, a la vegada, és que aquell vespre va venir, amb la seva companya, amb un cabàs ple de menjar des de Sant Celoni per compartir-ho amb els amics.

Tot i així, el que més li he admirat -i que de fet admiro de tothom- és que era una persona molt independent, amb les idees clares del que NO cal ser ni fer, sorneguer i que va saber fugir de totes les capelletes, grupets i col·lectius que es fan i es desfan arreu.  I ho admiro perquè, tant aquesta actitud com aquest tarannà em demostra el grau d'exigència que un humà pot arribar a aguantar per ser coherent amb ell mateix i, consegüentment, no haver-se d'avergonyir ni frisar per saber dir les coses pel seu nom i a la cara.  I això, en una societat on, si no pertanys a cap grup i, encara menys, si no ets algú dins d'aquesta capelleta, esdevéns un "outsider" dins l'ofici que estiguis fent.

I sí, aquell vespre vaig conèixer un Santi conscient de la petitesa del món en què vivim, una persona que ha dominat l'ofici de la cuina i un gran professional del món de l'Empresa.

Jo, d'aquesta recepta, prefereixo "etiquetar-la" com a Memòria... En Santi no marxarà de les nostres vides mentre el recordem i mentre la seva família continuï les seves petges.  Espero, i creuo els dits, que cap d'ells es torni com els que sovint tenim per aquí pol·lulant en fires, renuions i grupets d'il·luminats...

I ja que el Santi ha mutat les seves energies al Sud-est Asiàtic, he volgut fer un plat dedicat a la mutació, a la mutació constant de les coses.  He usat ingredients d'aquí i ingredients orientals però, a l'hora de muntar el plat, he posat els ingredients més Yang a dalt de tot (a tocar al Cel, generador de la creació) i els més Yin a baix de tot (a tocar de la Terra, receptora de la creació).  La salsa líquida, com qualsevol líquid, he respectat la idea de pensament taoista que els líquids són més dèbils (energèticament) que els sòlids.  És a dir, he comparat el líquid de la salsa amb els rius, i la part sòlida, amb les muntanyes.  L'aigua, gràcies a la seva docilitat i debilitat, té la força suficient per  fer canviar allò que és més dur i perenne: la muntanya i les pedres.

Vinga, anem per feina que avui és tot molt llarg.

INGREDIENTS:

  • Carxofa
  • Espàrrecs
  • Porros
  • Carabassó
  • Xampinyons
  • Pasta Kadaïfi
  • Gambes
  • Salmó
  • Ceba de Figueres
  • Carabassó
  • Oli de girasol
  • Oli de Sèsam
  • Alga Kombú
  • Licor d'arròs
  • Pebrots vermells escalivats
  • Chile
PROCEDIMENT:
  1. Netegem les carxofes i les partim en 4 parts.  Trenquem el tronc dels espàrrecs per quedar-nos amb lo més tendre.
  2. Ho posem a la vaporera.  20 minuts per a les carxofes, 7 minuts per als espàrrecs.
  3. Ho guardem

  1. En una altra paella, preparem l'alga Kombú.  La tallem a tires petites i la posem a la paella amb dos dits d'aigua, que deixi anar la sal.  Quan estigui a punt d'acabar-se l'aigua, hi afegim les gambes.  Un cop grenyals, apaguem el foc i ho guardem.

  1. Escalivem els pebrots.  Fins que la pela sigui ben negra.  Els netegem i els tallem a tires.  Ho guardem.

  1. Ratllem amb la mandolina el porro i el carabassó.  Ho guardem.

  1. Ratllem dues cebes amb la mandolina.  Ho guardem
  2. Posem els xampinyons a la paella, sense oli.  Quan estiguin torradets, hi afegim la ceba que deixarà anar l'aigua.
  3. Quan ja estigui tot una mica potxat, hi afegim el licor d'arròs.
  4. Quan ja s'ha begut el licor, hi afegim la salsa de soja.
  5. Hi posem el Chile sencer a dalt de tot i deixem reduir.
  6. Un cop reduït, ho guardem.

  1. Emboliquem un quart de carxofa amb una tira de pebrot vermell escalivat.  Tapem el cor de la carxofa amb la pasta kadaïfi.
  2. Amb oli ben roent, fregim el kadaïfi.  
  3. Ho posem sobre paper assecant i ho guardem al forn que se'ns mantingui calent.

I ara ja podem començar a preparar el plat.

  • A sota de tot hi posarem 8 espàrrecs, simbolitzant la rosa dels vents, marcant qualsevol direcció.
  • Al bell mig, hi posarem les verdures que hem cuinat amb cura que no hi caigui la salsa
  • Mentrestant fem això, posem el salmó a la planxa, només marcat costat i costat, que el dins quedi ben cru.
  • També, mentrestant, saltem amb una gota d'oli de sèsam, el carabassó i el porro.  Han de quedar ben grenyals!!!
  • Posem el salmó damunt les verdures.
  • Coloquem les carxofes amb kadaïfi intentant agafar volum.
  • Al damunt hi posem el porro i el carabassó.
  • Al damunt hi posem les gambes amb l'alga.
  • Ho reguem tot amb la salsa de les verdures fetes amb licor d'arròs.
  • I, finalment, posem el Chile a dalt de tot.  Qui se'l vulgui menjar, que el vagi mossegant a trossos petits i combinar amb les dues textures de verdures i el salmó volta-volta.  
CLICADA D'ULL -->  Contràriament al que es creu a Occident, les espècies picants són yin.  És a dir, ens refresquen i ens calmen.  Tot i que de bell antuvi sentim el foc i ens posem a suar de cop, el que estem fent és treure l'energia yang sobrant i relaxar i equilibrar el cos.

Santi:  Estiguis on estiguis, ens veiem!

6 comentaris:

  1. Has expressat el que senties , d'això es tracta, veritat?
    la recepta un xic complicada per mi.
    El que compte no és el resultat, en aquest cas ben aconseguit, sinó el camí que es fa per arribar-hi .

    ResponElimina
  2. Gràcies, Anònim.... No, no és complicada... és llarga, però es fa amb facilitat, prova-ho, ja ho veuràs!

    ResponElimina
  3. Quina sort haver compartit taula amb ell!

    Recepta "diferent" la que has triat!!!

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  4. Doncs una recepta per sentir tots els sabors.
    Jo tampoc em llençaria amb aquesta, pero a vosaltres us ha quedat magnifica.

    ResponElimina
  5. Quina sort d'haver-lo conegut, i sí que va pagar un preu massa car per la seva llibertat i la seva independència, com molts grans homes, se li van tirar directament a la jugular i comdemnar a l'ostracisme... Ara s'estan redimint molts a costa de la seva mort, i quantes paraules s'han escrit amb farum d'hipocresia.
    Manu, és d'agrair, que les coses es diguin pel seu nom i fer-nos conèixer de primera mà a un gran home que mai es va malbaratar.
    La recepta em sembla espectacular, però em veig incapaç d'executar-la amb el primor que ho heu fet.
    Molts petons!

    ResponElimina

Gràcies per haver-me llegit. Digues-me alguna cosa!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...