dijous, 10 de febrer de 2011

Un arròs... "japi fàmili"

ARRÒS "JAPI FÀMILI"
L'arròs em torna boig.  I de qualsevol manera: paella, bullit de mal de ventre, fregit, fet al forn, al vapor, tant se val, però que sigui arròs.  I avui li toca el torn al "japi fàmili".  No és ben bé el tipus de cuinat "familia feliz" xinès, ni tampoc el tipus "japi míl" del nostre estimat McDo.  No pas!  És un arròs que ens fa més "japis" que feliços perquè l'acabem fent amb Vermut Blanc!  És a dir, acabes una mica més atontat del que normalment hom pot estar, però sense acabar essent "tontu" del tot.  I si mai teniu un dinar-reunió-que-no-hi-puc-faltar-perquè-sinó-em-deshereten-i-he-d'aguantar-la-iaia-la mama-i-tots-els-difunts familiar, és el bon estat anímic per no acabar mig barallats o discutits.  Vé't aquí la "japi fàmili".

Aquest cop he usat Martini, del barat, que per a cuinar per a un tot sol i de dia de "faner" ja està bé. [paraula garrotxina catalogada com a "català de transició" (és a dir, entre l'occità i el portuguès, i no és broma!) que l'estàndard en diu "feiner"]

El gust final d'aquest arròs queda entre mig d'un arròs oriental i un dels d'aquí... en gust, eh! No vull pas dir que geogràficament caiguem al Pakistan o a l'Uzbequistan... Ja veureu:

INGREDIENTS:

  • Arròs del Delta de l'Ebre, que és molt bo
  • Gambes -jo les tenia de la Sirena, que també estan bé, per sortir del pas
  • Alls tendres -aquests vénen de Castelldefels, d'un conegut que té un hort ecològic al costat de la pista 3 de l'aeroport d'El Prat (glubs!)
  • Ceba tendra - del super de l'Escala, no en sé la procedència, però per a mi és producte local km 9 (estic a 9 kms de l'Escala)
  • Oli d'oliva andalús, molt bo
  • Mantega Irlandesa, exquisida
  • Salsa de soja, del "todo a sien" dels xinus de Sant Pere
  • Mel de timó que em van regalar aquest nadal per fer-me passar el constipat.  Molt efectiva, aquesta mel.
  • Cacahuets
  • Una pisca de Curry de Madràs
  • Un got de carajillu de vermut blanc.
PROCEDIMENT:
  1. Bullim l'arròs fins deixar-lo grenyal (al dente).  El rentem ben rentat i el posem dins d'una safata per anar al forn.
  2. En una paella, hi posem una gota d'oli i dos bons cullerots de mantega.  Hem d'aconseguir una "crema" com si vulguéssim fer pasta o risotto (evidentment, parlo dels italians, no pas dels restaurants o cases espanyoles que fan servir la crema de llet per fer plats italians)
  3. Hi posem a saltejar les gambes. Hi afegim la ceba i els alls tallats grollerament, que es vegin.  
  4. Quan la mantega ha començat a agafar una mica de color torradet, hi tirem el got de vermut blanc.
  5. Quan comenci a bullir, hi afegim la salsa de soja i la mel.  Quan la mel ha quedat ben diluïda amb la resta de la salsa, parem el foc.
  6. Tirem aquesta salsa per damunt de l'arròs, hi afegim la pisca de curry i els cacahuets.
  7. Ho barregem tot.  Ho podeu fer amb les mans o bé amb dues culleres.  Jo ho he fet amb les mans, que sempre queda més bo.  Però me les he rentades, abans, ok?
  8. Hi barregem parmesà gratat.
  9. Ho posem al forn perquè l'arròs s'acabi de fer.  Fixeu-vos a la foto que l'arròs no queda inundat amb la salsa que he preparat, el mateix vapor acabarà de coure'l tot.  Tot i així, de tant en tant el traieu del forn i el barregeu.
  10. Fixeu-vos que no hi he posat sal perquè tant la salsa de soja del "todo a sien" com els cacahuets, ja en porten!
CLICADA D'ULL -->  Les sobres de l'arròs, tant si els feu al forn com si és una paella, es poden convertir en truites.  A Olot, el dia que es menjava la paella era el dijous -deien que perquè era el dia que arribava el peix de Roses.  Hi ha una altra versió que diu que perquè era el dia que les "txatxes" feien festa... eren així de senyorials, a Olot-.  Per tant, els divendres ens en menjàvem la truita, i us asseguro que està MOLT BONA!

APA, A SER "JAPIS" I A MENJAR FORÇA!

3 comentaris:

  1. Jo sempre he sentit la història dels dijous paella perque era el dia de festa de les minyones :)

    Un arrós interessant, i ja tens tota la raó amb la marea de crema de llet que ens han estat posant durant anys per vendren's risottos jajaja.

    ResponElimina
  2. Gràcies, Anònim.

    Starbase... Home.. quan no saps cuinar, la crema de llet amaga els defectes, també s'entén ;)

    ResponElimina

Gràcies per haver-me llegit. Digues-me alguna cosa!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...