dijous, 30 de juny de 2011

El Tiramisù de Terni, el Tiramisù de Pazzaglia...

El Tiramisù de Pazzaglia
Bona tarda-nit d'estiu, estimats lectors!!!  Bé, avui us poso un post que un dia, fa temps, us vaig prometre: el tiramisù.  No és original meu, però per als espanyols és ben original.

Com que sempre he tingut un esperit lliure i aventurer, l'any 2003, si no recordo malament, vaig escapar-me una temporada cap a Itàlia.  Era l'any que les "tapas" espanyoles feien furor a tot el món.  Va donar la casualitat que, a Florència, tot fent de padrí de noces d'una amiga, em va tocar dinar amb els propietaris d'una de les millors pastisseries d'Itàlia, a la ciutat de Terni, a la regió de l'Úmbria, al costat del Laci.  Quan van saber que jo era espanyol i que m'agradava la cuina, em van proposar d'anar-me'n una temporada al seu "ristocaffè" per fer tapes, paelles, fideuàs, cremes catalanes, recuits... és a dir, per fer cuina espanyola a les nits.  Ells, a canvi, m'ensenyaven els secrets de la cuina i la pastisseria italiana.  Val a dir que allà vaig aprendre a fer molt bons tiramisù, i d'altres pastissos, com el Panettone, per exemple.  A més, dóna la casualitat que el patró de Terni és Sant Valentí i, amb la bona fama que tenen els de ca'n Pazzaglia, els mesos de novembre a febrer és una bogeria enviant pastissos de Sant Valentí al Japó.  Aquí hi trobareu el link cap a la ristocaffè Pazzaglia.  Si mai aneu per l'Umbria, aneu-hi a menjar... és una delícia!

L'únic que necessiteu per fer aquest tiramisù és paciència... bé, com tot a la cuina, de fet.

INGREDIENTS:

  • 500 g Mascarpone
  • 675 g nata de postres, de bona qualitat, si us plau
  • 135 g de sucre
  • 4 rovells d'ou
  • 15 g de cafè en pols
  • 75 g de licor d'ou o VOV -per als que viatgeu sovint a Itàlia, és la millor marca-
  • Licor de cafè
  • Cafè Ristretto
  • Melindros
PROCEDIMENT:
  1. Barregem els rovells amb el sucre fins aconseguir la textura de pomada, tal com es veu a les fotos
ROVELLS AMB SUCRE
ROVELLS MUNTATS


2.- Muntem la nata tal com es veu a les fotos

NATA LÍQUIDA
NATA MUNTADA
3.- Afegim el Mascarpone a 1


EL MASCARPONE ES POSA
ALS ROVELLS MUNTATS AMB SUCRE

4.- Afegim 2 a 3 i hi posem el cafè en pols

CAFÈ EN POLS DINS LA MASSA 

5.- Afegim el VOV  a 4


6.En una safata hi posem el licor de cafè i el cafè ristretto i hi banyem els melindros.  Volta i volta i els anem colocant al motllo.  Fem un pis de melindros i un pis de pasta de tiramisù.  Una recomanació:  deixeu un parell o tres de melindros constantment en remull així els podreu usar per anar tapant forats a mesura que feu les capes.

CAFÈ RISTRETTO, MELINDROS I LICOR DE CAFÈ


7. Un cop heu omplert el motllo, el guardeu a la nevera 12 hores o més.

LLEST PER REPOSAR 12 HORES A LA NEVERA
...//...

L'ENDEMÀ....
  1. El desenmotlleu i el poseu damunt d'una safata i apa, a "jalar-nos-lo", que està de mort.
  2. PERÒ!!!!  Abans de menjar-lo hi falta l'ingredient principal gràcies al qual aquest postre en rep el nom: EL CAFÈ!  És a dir, TIRAMISÙ vol dir "Tira-m'hi pel damunt".  Per tant, un cop serviu el pastís al comensal, l'heu de ben regar amb un ristretto!
CLICADA D'ULL --> Em van dir que a Itàlia, tret de Sicília, no es fa servir ni l'amaretto ni el vi de Marsala per fer el tiramisù, i encara menys el cacau, que això és un invent dels catalans, que van ser els primers en usar el cacau i, per extensió, la xocolata, a la cuina.  

BON PROFIT I A FER MOLT D'ESPORT!

divendres, 10 de juny de 2011

Avui sopem de "basures"...

UNA TRUITA "BASURA"
Sí, bé, perdoneu pel castellanisme, però crec que s'entén millor "basures" que escombraries o brossa, per allò del centralisme barceloní i el dialecte de la perifèria, i com que estem en un món global, crec que el traductor de google sabrà traduir millor el castellà que no pas les paraules inventades per no sé quin partit manava.  Però bé, fins i tot a Olot, d'això en dèiem "basures" malgrat que un any tot va canviar i a escola ens obligaven a rectificar i ens feien dir escombraries... És el que té haver estudiat en escolapis prop de la frontera amb "Oh-Europa-Me-L'imatginava-Més-Gran" que l'únic que no van canviar és el "ditxu" tan nostrat "la letra con sangre entra..." o algu similar!

Bé, menjar de "basures" és el que els més rafinats i sofis en diuen "cuina d'aprofitament".  I què millor per a la cuina basura que una truita.  És a dir, abans de llançar-ho o donar-lo al gos, el millor és fer-ne una truita.  I està, que t'hi mors!  Però no pas perquè tingui virus o E-coli, ara que està de moda, o algun cuc d'aquells que sol sortir de les basures a l'estiu si te les deixes oblidades 15 dies a casa (sense ser sinònim de transtorn psicològic o maníaco-depressiu).  No no, t'hi mors de lo bones que estan!

En aquest cas és la truita del risotto que va sobrar en aquest post.  Com que encara fa fresca i visc dins d'un gruyère sense calefacció, vaig preferir deixar l'arròs dins la mateixa cassola.  Si sou rafinats o maniàtics de la biologia o ciència alimentària i teniu nevera, ho podeu guardar a la nevera, sense cap problema.

I per cert, com que ho vaig fer el dia que al poble va haver-hi una gran tormenta i ens vam quedar sense llum i sense res, vaig convidar a amics a sopar, i ells mateixos us poden dir que era BONÍSSIMA!

I QUE BONA ERA!
I res, per fer la truita, calen ous, batre'ls i ja està.  És a dir, no té cap problema ni secret.  Si algú encara no sap fer cap truita, que guglegi "tortilla" i li sortiran milers de receptes.

CLICADA D'ULL --> A Girona, fa uns 15 anys, quan jo era estudiant mig indigent-okupa (als 90 es portava ser okupa de cases, no pas de places públiques com ara), hi havia un "garitu" que encara existeix on podies anar a menjar les millors truites de basura que s'havien fet mai.  Ara s'han sofisticat una mica i les fan al moment!

BONA TRUITADA!

diumenge, 5 de juny de 2011

Un risotto.... ¿qué me pongo?

El meu risotto "qué me pongo" a punt per menjar!
Bentrobats a tots de nou!  Ja torno a estar aquí.  Després de 4 mesos de gairebé silenci absolut i d'absència obligada per la feina i pels estudis, ara em vénen uns mesos per poder-me dedicar una miqueta a la cuina d'estiu.  I com que la calor ens ha d'arribar qualsevol dia d'aquests, estic buidant la nevera per encabir-hi fruites i verdures i vegetals per menjar cru o al vapor.  A l'estiu, RES CALENT NI CUIT, a casa!

I clar, quin nom li havia de posar a aquest risotto?  Com que a l'arròs hi queda tot bé, he pesat de fer-li un "qué me pongo".  Doncs, he anat recollint "sobres" de la nevera, per tant, jo us posaré aquí què hi he posat, però el podeu fer de qualsevol manera, de tot allò que us sobri!  A la cuina, ja sabeu, NO SEGUIU MAI CAP RECEPTA!  No funcionen!  El millor és usar la imaginació!

INGREDIENTS:
OBLIGATORI EN UN RISOTTO:

  • Arròs - Montsià, que és bo i sà (sic al paquet d'arròs)
  • Xuia
  • Ceba tallada ben petita
  • Mantega -millor si és irlandesa, sinó, si us plau, no la compreu al Lidl!
  • Parmesà de 15 anys acabat de ratllar (d'aquest sempre en tinc!)
LES SOBRES DE LA MEVA NEVERA:
  • Ceps deshidratats que els posarem amb 225 cl d'aigua que usarem per fer l'arròs
  • Gambes congelades de la Sirena, sempre a prop teu (sic de l'anunci)
  • All-i-oli de pot, industrial, tot i que l'etiqueta posava "artesanal" però ja us asseguro jo que ha estat la compra més dolenta de tot l'hivern!  Per això m'havia sobrat
PROCEDIMENT:
Mentre s'està fent!  Mmm...
  1. Posem la catalana al foc i hi saltem la xuia tallada a tires gruixudes
  2. Quan estiguin enrossides, hi posem 1C de mantega
  3. Quan s'hagi fos, hi posem la ceba
  4. Quan la ceba estigui potxada, hi afegiu les gambes
  5. Quan les gambes hauran quedat enrossides, hi posem els ceps
  6. Quan sentiu olor a gamba i a cep, hi tireu l'arròs Montsià, bo i sà!
  7. Tireu-hi una pisca de sal, al vostre gust, tot i que vigileu no fer-vos pujar el Sodi del vostre cos i que no es pensin que teniu E-Coli!
  8. Hi nacarem l'arròs
  9. Hi aboquem l'aigua d'hidratar els ceps
  10. Ho barregem tot i ho deixem estar
  11. Quan sentiu que "ja no bull" vol dir que l'aigua s'ha acabat, juas juas, i hi posem el parmesà ratllat i l'all-i-oli.  Apaguem el foc, ho remanem tot, i el deixeu reposar una estoneta, bàsicament perquè l'arròs crema molt i us podeu escaldar la boca.  No per res més!
CLICADA D'ULL --> Els arrossos em tornen beneit!  Com que me n'ha sobrat, demà en faré truita... És de les millors truites que hi ha al mercat, la de l'arròs del dia abans, sigui paella, risotto o cassola.

BON PROFIT I BONA RISOTTADA!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...