divendres, 10 de juny de 2011

Avui sopem de "basures"...

UNA TRUITA "BASURA"
Sí, bé, perdoneu pel castellanisme, però crec que s'entén millor "basures" que escombraries o brossa, per allò del centralisme barceloní i el dialecte de la perifèria, i com que estem en un món global, crec que el traductor de google sabrà traduir millor el castellà que no pas les paraules inventades per no sé quin partit manava.  Però bé, fins i tot a Olot, d'això en dèiem "basures" malgrat que un any tot va canviar i a escola ens obligaven a rectificar i ens feien dir escombraries... És el que té haver estudiat en escolapis prop de la frontera amb "Oh-Europa-Me-L'imatginava-Més-Gran" que l'únic que no van canviar és el "ditxu" tan nostrat "la letra con sangre entra..." o algu similar!

Bé, menjar de "basures" és el que els més rafinats i sofis en diuen "cuina d'aprofitament".  I què millor per a la cuina basura que una truita.  És a dir, abans de llançar-ho o donar-lo al gos, el millor és fer-ne una truita.  I està, que t'hi mors!  Però no pas perquè tingui virus o E-coli, ara que està de moda, o algun cuc d'aquells que sol sortir de les basures a l'estiu si te les deixes oblidades 15 dies a casa (sense ser sinònim de transtorn psicològic o maníaco-depressiu).  No no, t'hi mors de lo bones que estan!

En aquest cas és la truita del risotto que va sobrar en aquest post.  Com que encara fa fresca i visc dins d'un gruyère sense calefacció, vaig preferir deixar l'arròs dins la mateixa cassola.  Si sou rafinats o maniàtics de la biologia o ciència alimentària i teniu nevera, ho podeu guardar a la nevera, sense cap problema.

I per cert, com que ho vaig fer el dia que al poble va haver-hi una gran tormenta i ens vam quedar sense llum i sense res, vaig convidar a amics a sopar, i ells mateixos us poden dir que era BONÍSSIMA!

I QUE BONA ERA!
I res, per fer la truita, calen ous, batre'ls i ja està.  És a dir, no té cap problema ni secret.  Si algú encara no sap fer cap truita, que guglegi "tortilla" i li sortiran milers de receptes.

CLICADA D'ULL --> A Girona, fa uns 15 anys, quan jo era estudiant mig indigent-okupa (als 90 es portava ser okupa de cases, no pas de places públiques com ara), hi havia un "garitu" que encara existeix on podies anar a menjar les millors truites de basura que s'havien fet mai.  Ara s'han sofisticat una mica i les fan al moment!

BONA TRUITADA!

9 comentaris:

  1. Les facis com les facis les truites sempre tiomfan i que be que van per escurar les neveres.

    ResponElimina
  2. Vols dir que no t'has quedat als 90?
    Bona truita i generalment sempre hi ha alguna "basura", m'agrada més escombraries, per fer una truita o qualsevol altra cosa.
    Què diu " La Rosita "???

    ResponElimina
  3. Gracies a tots pels vostres comentaris... Doncs la Rosita no diu gaire res perquè ella no menja mai les sobres!

    ResponElimina
  4. Hehehe, aprofitant l'avinentesa detecto diverses plantofades en el post hehehe.

    Doncs jo no tinc aquest costum de fer-ne truites de tot. I crec que és per no abusar d'ou perque jo tendeixo a fer quantitat i sempre tinc moltes 'basures' :DD

    ResponElimina
  5. He tornat a entrar per revisar no fos cas que la meva imaginació em jugués una mala passada: truita de risotto.

    Sí, en efecte. É vero.

    :DDDD

    ResponElimina
  6. Tens la imaginació al seu lloc i la vista bona, no t'has pas equivocat! Ja l'has provada de fer o no?

    ResponElimina
  7. Nosaltres en diem sopar de rampoines, i toca cada 10-12 dies, totes les escurrialles i a fer plats imaginatius!

    ResponElimina

Gràcies per haver-me llegit. Digues-me alguna cosa!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...