dissabte, 2 de juliol de 2011

Un "fast" pamtumata madrileñu amb oli d'Olicatessen... rico, rico, rico...

MI "FAST" PAMTUMATA
El pitjor que hi ha a l'estiu és la calor, però encara és més pitjor haver d'estar a la cuina... però ja és l'ecatombe si acabes de venir de fer esport i et mors de calor, de gana i de set.... I com que a més érem una bona colla, amb criatures incloses, d'aquelles que ploren quan tenen gana i, al final, ja no saps de què estàs agoviat, si de la calor, de les pataletes, de la set, de la gana... vam decidir de fer un "pamtumata" d'aquells que et recomforten i no et deixen dormir fins a les 3 de la matinada, perquè ja se sap, això de sopar a 2/4 de 10 del vespre, "como que no!".

Oli d'OLICATESSEN
a l'atenció de la
Senyora Rosita AMKS
Però aquest "pamtumata" és molt especial.  L'hem amanit amb un oli que no es menja.. .ES BEU, SENYORS, ES BEU!  És l'oli que l'any 2011 ha guanyat el premi al millor oli d'oliva extra-verge.  Val a dir que és "ecològic", certificat, que jo sé que als de ciutat això us "pone"... però tant se val si l'és o no l'és.  Jo en conec els productors i... són persones que fan la feina molt i molt ben feta, molt coherent i amb molta honestetat.  Si cliqueu AQUÍ podreu xafardejar el seu lloc web, i podreu conèixer millor la feina que estan duent a terme!

Així doncs, per fer un bon "pamtumata" cal tenir, pa i tomàquets, un bon oli i, apa, a xucar.

Si sou colla, millor compreu ciapatta, l'obriu sencera, la xuqueu, sa saleu, l'amaniu, la tanqueu com si féssiu un bocata gegant i el talleu a trossos.

La barra "antes de"
Com que em sento molt "polaco", d'arrel garrotxina, a una cuina del "cuadrante nordeste peninsular" no es tira res, per tant, els tomàquets que heu utilitzat els poseu en un plat, talleu una bona ceba de figueres i l'amaniu amb sal, pebre, vinagre i oli i us servirà per posar damunt del "pamtumata" i alegrarà la resta d'ingredients que hi poseu.

La barra "después de"
Com que estic a prop de Sant Pere Pescador, vaig aprofitar per comprar "tallarines", una mena d'escopinyes "pesqueñinas" de les que els santperencs n'estan molt orgullosos.  Les poseu en una paella ben roent, unes gotes d'oli d'oliva i les hi tireu.  Quan han ben fumejat i es comencen a obrir, hi tireu un raget de Chardonnay i ho flambegeu.  Les deixeu acabar de fer tapades i les serviu calentes.  Cal menjar-les només sortides del foc.

L'amanida estil "polaco"
Al "pamtumata" hi podeu afegir el que vulgueu.  Nosaltres hi vam posar embotits ibèrics, embotits garrotxins, formatges francesos i anglesos.

CLICADA D'ULL --> Tot i que els més catalanistes se senten el pa amb tomàquet molt "nostrat", paga la pena dir que també és el menjar típic de moltes regions d'Itàlia i de Grècia.  És un menjar molt mediterrani!

BON PAMTUMATA I QUE US APROFITI!

3 comentaris:

  1. Si senyor, això és un bon pantumata.
    No cal que diguis que tens arrels garrotxins, hehehe !!jo també el fai , però sense aquest oli que ha d'ésser boníssimim.
    Ja sé que menjaré per esmorzar!!

    ResponElimina
  2. Ostres, Anònim... l'oli està de mort!

    ResponElimina
  3. que has desaparegut????????????????

    ResponElimina

Gràcies per haver-me llegit. Digues-me alguna cosa!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...